Tertúlies dialògiques de pel·lícules: persones, pel·lícules i diàlegs
Les pel·lícules de cinema tenen un gran impacte a la societat quan es tracta de grans obres, quan són projectes que compten amb un impuls comercial potent o ambdues coses alhora.
En este diari s’han concretat un gran nombre d’accions que tenen el diàleg com a element nuclear que aporta beneficis en sentits molt diversos. Dialogar sobre obres literàries, art, ciència, música… com s’ha demostrat a la recerca científica, aporta coneixement, sentiments, possibilitats de transformació i aprenentatges socials divertits, preventius i profunds. Amb tot este bagatge, augmenten les ocasions de prendre decisions que aporten millores a les nostres vides i als nostres entorns, perquè estes interaccions es basen en diàlegs rics que influeixen en la nostra manera de pensar i actuar.
En esta línia, el cinema, pel seu ampli ventall d’opcions temàtiques, suposa una oportunitat per a establir diàlegs que provoquen els beneficis que s’han plantejat. Durant la pandèmia es va publicar a la revista PLOS ONE una investigació que va demostrar com estes actuacions, les tertúlies dialògiques de pel·lícules, van generar millores en diversos aspectes durant el confinament de la COVID19.
- En primer lloc, este estudi va trobar beneficis al benestar personal de les participants i en el seu maneig de la situació creada pel confinament.
- D’altra banda, va promoure relacions de companyia i de convivència durant una època extremadament complicada.
- En tercer lloc, va augmentar les capacitats de creativitat i de motivació en el terreny professional de les persones participants.
- Finalment, va crear l’obertura a diferents perspectives, idees, realitats, la qual cosa va provocar un progrés accentuat en la comprensió, l’argumentació i el posicionament davant de múltiples aspectes de la vida, però també en temes científics, socials i ètics.
Amb estes dades, és senzill transferir a qualsevol tipus d’entorn els beneficis que poden tindre els diàlegs al voltant del que transmet una pel·lícula. Les claus per al seu èxit, com a la resta de tertúlies dialògiques, resideixen en les obres que es visualitzen i les interaccions de qualitat que es generen durant el diàleg.
Pel·lícules com ara Arabian Nights, Doctor Zhivago, Casablanca, My Fair Lady, Lawrence d’Aràbia, Oliver Twist… aporten coneixements pel seu valor cinematogràfic, però també per la contribució sobre situacions i qüestions històriques. Altres films més propers en el temps (La doctora de Brest, Ready Player One, The Imitation Game, Selma), documentals sobre temàtiques específiques com, per exemple, la bellesa, la intel·ligència artificial, el naixement de l’òpera, la neurociència, però també obres operístiques, conferències de científiques, sèries històriques de qualitat… Totes són obres que van servir per obtenir espais de diàleg ric, divertit, profund, reflexiu i d’alt nivell intel·lectual. Qualsevol pot transferir esta actuació en família, amb amistats, a la universitat, l’institut o l’escola, a locals socials oberts a la ciutadania, sempre que complisca els requisits de les tertúlies dialògiques: obres d’alta qualitat, les millors creacions, i els principis de l’aprenentatge dialògic, que garanteixen el diàleg igualitari.
Esta manera de parlar de cinema evita imposicions sobre què pensar i què dir sobre les obres escollides. Suposa un pas cap a l’augment de la democràcia, un exercici lliure per a augmentar el coneixement, i camina cap a les millors relacions amb els millors sentiments. Només persones, pel·lícules i diàlegs.
The end
