Moltes persones creuen que Foucault va escriure en els seus llibres la veritat sobre el poder, la sexualitat o altres temes, o almenys el que ell considerava veritat. No és així. En el seu llibre “Arqueologia del saber” afirma: “No he emprat una sola vegada el terme ‘estructura’ en Les paraules i les coses”; qualsevol pot comprovar que eixa afirmació no és veritat ja que sí que va emprar eixe terme més de 70 vegades.
Està enganyant Foucault? Indubtablement sí, però no segons ell mateix i els qui lloen la seua “contribució”. Per a Foucault, la veritat no existeix i, per tant, tampoc la falsedat. Per a ell, no és veritat que va usar el terme “estructura” i tampoc és veritat que no el va usar. Quan ell afirma que no el va usar, està usant el seu poder per a imposar eixa afirmació com a veritat, no està dient que ho siga. És a dir, com la veritat no existeix, es considera veritat el que afirma qui té el poder d’imposar-la com a tal. Segons ell, tothom fa això i ell també. Per eixa raó, tots els seus escrits són el que hui denominem fakes.
Ho tenen difícil els qui consideren gran teòric a un Foucault que els imposa com a veritats afirmacions clarament falses. He provat amb diverses d’eixes persones perquè valoren eixa mentida d’afirmar que no ha dit el que no sols ha dit i escrit, sinó que qualsevol pot comprovar mirant “Les paraules i les coses”. Per a no acceptar que se sotmeten a les mentides d’eixe autor, responen com sempre: “no entens a Foucault”. Amb eixa resposta tan ignorant, ja no val la pena ficar-se en més profunditats com les anàlisis tan mediocres i falses que fa de Las Meninas de Velázquez o El Quixot, de les quals ja he parlat en “La sociedad dialógica”.
El pitjor de tot és que la defensa del Foucault defensor de la pederàstia i la violació es basa en el seu suposat gran nivell intel·lectual, quan moltes de les seues afirmacions, si s’inclogueren en un examen de secundària, rebrien un suspens.
