Actualment, lideratge i creació social són conceptes complementaris en alguns contextos, i això permet comprendre la realitat social i algunes de les seues transformacions més recents.

Les ciències socials necessiten fer un salt qualitatiu […] Alguns àmbits d’humanitats tenen el concepte de creació artística que deixa clar l’aportació que, per exemple, persones com Picasso han fet a la humanitat […] Les ciències socials requereixen el concepte de creació social que deixe molt clares les aportacions que estan fent a la millora de la realitat social (Flecha, 2014)

El lideratge ha de deixar de respondre unes característiques individuals per a entendre’s com un procés que requereix un context en què es promoguen les capacitats de lideratge. Aleshores, brollen estes capacitats en diferents persones de l’entorn, i reverteixen en la millora de la societat de manera sostenible. 

Des d’una visió tradicional, s’ha entés el lideratge de tipus individual, en què hi ha líders i seguidors. Alguns autors com Day ja van posar en relleu la desconnexió entre la pràctica del lideratge, des d’esta perspectiva, i la seua base científica. Drath, per part seua, afirmava que el lideratge s’entén com un procés social que implica la comunitat. A les organitzacions escolars, el paper del lideratge s’ha anat desenvolupant àmpliament, demostrant-se que és un dels factors que més influeixen en la millora educativa, tant en els resultats acadèmics com de convivència als centres.

Considerant els avanços en lideratge vinculats a la temàtica de la creació social, com s’ha vist, el lideratge té influència en la millora dels resultats de les organitzacions i en l’augment del benestar de les persones. Per això, tots dos conceptes són crucials per a comprendre les transformacions, així com per a incorporar les veus dels qui en són protagonistes. Com a exemple a les comunitats d’aprenentatge, tenim el lideratge d’una voluntària que dinamitza les sessions de grups interactius i que contribueix a la millora dels resultats acadèmics. També,el paper que exerceix el propi alumnat “upstander” per a la millora de la convivència.

A les assemblees realitzades al nostre centre educatiu i en altres, a través de les veus dels qui són els i les protagonistes d’estos canvis, s’han pogut constatar i recollir casos d’èxit en:

  • la integració social de l’alumnat i de les seues famílies estrangeres o refugiades a partir de la seua participació a les escoles;
  • alumnat que supera el risc d’exclusió social, gràcies al lideratge de professorat, familiars o voluntariat a la biblioteca tutoritzada;
  • la inclusió d’alumnat amb necessitats especials a través de la participació en grups interactius o tertúlies literàries dialògiques;
  • les interaccions que milloren la convivència disminuint la influència del discurs coercitiu dominant i dotant de més llibertat d’elecció l’alumnat;
  • i, finalment, també a l’àmbit del professorat, promovent lideratges que capaciten diferents perfils de professorat a liderar els canvis i la millora escolar.

La bona notícia és que, en el cas de les organitzacions escolars, cada vegada són més les comunitats educatives transformades en comunitats d’aprenentatge que persegueixen i treballen per aconseguir este somni: “lideratge i creació social”.

[Imatge: Freepik]

By Inés Tomás

Mestra d'educació infantil i primària. Especialista en audició i llenguatge i pedagogia terapèutica. Llicenciada en filosofia i ciències de l'educació - pedagogia. Directora del CEIP Sant Vicent Ferrer de Llíria.