Les interaccions entre xiquets i xiquetes, a les primeres edats, són importants perquè brinden oportunitats fonamentals per al seu desenvolupament social (emocional, d’autoregulació, etc.) i cognitiu (lingüístic, espacial, etc.). És així tant per a l’alumnat amb discapacitat com per a tot l’alumnat.
Gràcies a multitud d’investigacions i de pràctiques educatives que advoquen per la inclusió, cada vegada és més abundant la literatura científica que la recomana. Tot i això, encara hi ha un coneixement escàs sobre la naturalesa de les xarxes socials dins de les aules inclusives d’educació infantil que compten amb alumnat divers, amb i sense discapacitat.
Amb l’objectiu de contribuir a l’augment del coneixement en esta àrea, la investigació “The Social Networks of Children With and Without Disabilities in Early Childhood Special Education Classrooms” va analitzar estes xarxes socials en aules inclusives d’educació especial per a la primera infància com a conjunt d’interaccions, tant de joc com de conflicte, donades entre xiquets i xiquetes amb discapacitat i sense.
Entre els resultats extrets de la investigació en aules inclusives d’educació infantil, cal destacar que:
- Els xiquets i xiquetes amb discapacitat experimenten més interaccions de joc que de conflicte.
- La densitat de les xarxes de joc a la classe és més gran que la densitat de xarxes de conflicte.
- L’alumnat infantil amb desenvolupament típic juga i té conflictes més sovint amb xiquets i xiquetes amb desenvolupament típic que amb companys i companyes amb discapacitat. De la mateixa manera, els xiquets i xiquetes amb discapacitat interactuen més freqüentment amb companys i companyes amb discapacitat que sense.
- Pel que fa al resultat segregador anterior, la capacitat lingüística i la proximitat de gènere també van destacar en la formació de xarxes socials.
- Els xiquets i xiquetes amb desenvolupament típic tenen més probabilitats d’ocupar espais de protagonisme als jocs, mentre que els xiquets i xiquetes amb discapacitat presenten més probabilitat de marginació i aïllament.
La informació obtinguda a partir d’estos estudis reforça la necessitat de crear entorns d’aprenentatge més interactius per a promoure l’aprenentatge i el desenvolupament social per a l’alumnat amb discapacitat i sense, d’utilitzar enfocaments educatius que fomenten xarxes socials positives a les nostres aules i que siguen capaços de controlar i cuidar processos d’inclusió reals.
[Imatge: Freepik]
