Un informe de la OCDE publicava fa no molts anys que sopar amb els fills i parlar amb ells i elles millora els resultats acadèmics que obtenen en el seu aprenentatge de ciències. Clarament, milloren molt més que ajudant-los amb els deures de ciències o aconseguint materials relacionats amb ciències (aplicacions informàtiques, guies d’estudi, etc.). Amb dades de PISA 2015, en eixe informe s’afirmava que aspectes com ara “discutir com li va al meu fill o filla a l’escola”, “prendre el menjar principal amb el meu fill o filla a la taula”, o “emprar temps simplement per a parlar”, tenen molt més pes en el rendiment acadèmic que comprar-los materials sobre ciència, usar aplicacions en l’ordinador o en la tauleta per a fer o aprendre ciència, o comentar quina classe de científic o científica volen ser de majors. Segons este informe, parlar amb els nostres fills i filles (almenys una vegada a la setmana) fa que obtinguen resultats 10 punts superiors als que obtenen altres estudiants (de contextos socioeconòmics similars) que no solen parlar amb les seues famílies (o no ho fan amb la mateixa freqüència). Este resultat és significatiu a Geòrgia, Hong Kong (la Xina), Corea i Portugal. En altres paraules, és una relació universal, no contextual.
Les investigacions (Boonk, Gijselaers, Ritzen, & Brand-Gruwel, 2018; Castro, Expósito-Casas, López-Martín, Lizasoain, Navarro-Asencio, & Gaviria, 2015; Flecha & Soler, 2013) ja han demostrat la importància de la família en l’aprenentatge (i en els resultats acadèmics). No obstant això, de la mateixa manera que sabem que la participació de les famílies és important en l’aprenentatge dels fills i filles, també sabem que no qualsevol forma de “participació de les famílies” té un impacte positiu. Flecha distingeix cinc formes diferents de participació de les famílies (o la comunitat) en educació: informativa, consultiva, decisòria, avaluativa, i educativa. Mentre les tres últimes s’associen amb més probabilitats d’aconseguir èxit escolar, en el cas de la informativa o la consultiva no ocorre de la mateixa manera. Que les famílies acudisquen al centre per a rebre informació sobre les activitats escolars però que no prenguen part en les decisions del centre; o que siguen consultades, però a través dels òrgans de govern del centre i sense la possibilitat de participació en la presa de decisió, sol tindre molt menys impacte (o fins i tot nul) sobre l’èxit escolar de l’alumnat que si les seues famílies (o altres membres de la comunitat) participen en les activitats d’aprenentatge (participació educativa).
A més de tot l’esmentat, també sabem (existeixen evidències científiques al respecte), que altres actuacions educatives com les tertúlies dialògiques, els grups interactius, la formació dialògica del professorat o la resolució dialògica de conflictes també tenen un fort impacte positiu sobre els aprenentatges.
[Imatge: Freepik]
Professor de la Universitat de Barcelona i director de la revista científica "Revista de Investigación en Educación Matemática"