Fa algun temps que a la meua escola treballem trimestralment a personatges que han fet grans contribucions a la humanitat, ja siga al camp de les ciències o de l’art. Este curs comencem amb Ada Lovelace el primer trimestre, Rosalind Franklin al segon i ara mateix estem amb Federico García Lorca.
Organitzem l’aula per a fer lectura dialògica sobre la biografia dels autors i aprofundim en les seues vides i contribucions a través dels diàlegs que van sorgint entre els xiquets i les xiquetes. Els continguts que es van cocreant en este espai dialògic encaixen perfectament a l’àrea d’atenció educativa/religió. És sorprenent vore com els xics i xiques, a través de la vida i l’obra d’estes persones, dialoguen en profunditat sobre grans temes que interessen a totes les persones i a ells i elles mateixes. Prenen posició respecte a injustícies socials que continuen estant de plena actualitat. Hi ha qui puga pensar que històries d’èpoques passades no els motiven, però res més lluny de la realitat.
Amb cada personatge es realitza un petit projecte en grup que plasma moltes de les converses que s’han tingut a classe. Els aprenentatges traspassen les fronteres de l’assignatura quan en àrees de llengua, matemàtiques o coneixement del medi apareix un “això em recorda que Rosalind Franklin era cristal·lògrafa (…) per allò dels minerals”.
El nostre últim personatge d’este curs, Lorca, ha motivat un recital de poesia d’algunes de les seues obres, que estan preparant amb veritable entusiasme xiquets i xiquetes de 10 anys i cinc nacionalitats diferents, sense passar per alt les nostres converses sobre l’homosexualitat, la Guerra Civil espanyola, l’exili, el poble gitano o el Cante Hondo. Després d’un d’estos espais dialògics, una de les alumnes nouvingudes fa unes setmanes es va acostar a mi per a explicar-me, amb tota la dificultat que li suposava el seu desconeixement del castellà, que havia sentit este nom perquè, quan va arribar a Espanya des d’Ucraïna , va passar un temps a Granada i allà hi havia un parc anomenat Federico García Lorca. Va ser de les primeres vegades que vaig mantindre una conversa amb ella.
La millor cultura és una font inesgotable de motivació i d’aprenentatge que hauria d’estar present permanentment als nostres currículums escolars, i estic segur que moltes mestres i mestres pensen el mateix.
