30 de gener, Dia Escolar de la No Violència i la Pau. Un altre món sí que és possible.
S’acosta el 30 de gener, el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, i molts centres educatius estaran preparant activitats per a celebrar, amb l’alumnat i les comunitats educatives, una cultura de no-violència i pau. És probable que s’explique a l’alumnat la vida de personatges que han treballat al llarg de la història per la construcció de la pau. Relatar històries de persones que han construït un món més igualitari i pacífic per a la humanitat és una manera de mostrar referents en els quals l’alumnat es pot mirar, començar a desitjar ser com ells i elles i, així, imaginar que un altre món sí que és possible.
El problema pot ser que, fins i tot des de les millors de les intencions, es presenten persones que, lluny de ser models de pau, hagen viscut entre la incoherència dels valors que han dit defensar i les accions violentes que han dut a terme o recolzat sota el pretext que “era l’única solució”.
Hui volem presentar alguns referents que no solen ser dels que més es parla en aquestes dates als centres educatius, però que no obstant són un valuós exemple per la seua coherència i compromís amb la cultura de no violència i de pau. Són exemples de veritables revolucions en què mai no han necessitat utilitzar la violència per aconseguir un món més lliure per a totes les persones.
Desmond Tutu va ser un clergue i pacifista sud-africà que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1984 per la seua coherència en la defensa de la igualtat de drets per a tot ésser humà i en la crítica a l’apartheid a Sud-àfrica i altres països. Una de les frases més conegudes i que està d’acord amb les evidències científiques en matèria d’eradicació de la violència és: “Si ets neutral en situacions d’injustícia, és que has triat el costat opressor”.
Rosa Parks era una dona treballadora que es va convertir en el símbol del moviment pels drets civils. Molt coneguda és l’acció pacífica que va fer a l’autobús quan no es va voler alçar per a cedir el seu seient a una persona blanca, però no ho és tant el que va motivar la Rosa a comprometre’s amb aquesta lluita: l’amistat solidària que va teixir amb Virginia Durr, que la va portar a formar-se a un dels centres més excel·lents i humans, la Highlander Folk School.
Martin Luther King va ser pastor de l’Església Baptista i va tenir un paper molt destacat amb accions encaminades a acabar amb la segregació racial amb un activisme no violent. Va recolzar Rosa Parks quan va ser empresonada, va promoure un boicot als autobusos, secundat àmpliament per la població negra, que va durar 382 dies i va acabar amb la derogació de les lleis segregacionistes en autobusos, bars, restaurants i espais públics. Per lluitar contra la discriminació sempre va mostrar valentia, passió, amor i acció no violenta.
Tagore va ser un poeta contemporani de Gandhi; tanmateix, en matèria política va ser crític amb els moviments que no van recolzar i no es van basar en la llibertat de pensament, qüestió clau amb la tensió generada al seu país durant la I Guerra Mundial, quan es va definir públicament amb una postura pacifista i exempta de nacionalisme. Una de les seues grans aportacions a la construcció de la pau va ser crear una escola a Santiniketan (Llar de la Pau), on després es va fundar la reconeguda universitat posant en valor la força de l’educació per al progrés social.
Sophie Scholl va ser una estudiant que va liderar el moviment estudiantil pacífic La Rosa Blanca en oposició a la barbàrie del nazisme. Amb la recerca constant del diàleg es va resistir a dur a terme accions violentes malgrat les coaccions que hi havia al seu voltant. Sempre va defensar, fins a l’últim moment, els ideals pacifistes amb valentia i de la manera més bella.
Per a imaginar un altre món possible necessitem conèixer històries d’èxit que hagen aconseguit lluitar contra la violència i vèncer-la, sense necessitat de fer-la servir. Un bon regal el 30 de gener pot ser compartir aquestes històries amb els alumnes.
[Imatge: Unsplash]
