Hui és el Dia Mundial de l’Art, una celebració per a promoure el desenvolupament, la difusió i la promoció d’aquest. Tal com indica la UNESCO, l’art exerceix un paper important en l’intercanvi de coneixements i en el foment de l’interés i el diàleg. Per això, anima que des de l’educació es fomente una educació artística en pro d’aconseguir un món lliure i pacífic.
Moltes escoles estan aconseguint una educació artística de la màxima qualitat a través de la posada en marxa de les tertúlies artístiques dialògiques. En concret, a la meua escola, des de fa 6 anys, en l’horari no lectiu de la jornada contínua estem fent una vegada per setmana aquestes tertúlies que estan arribant a més de 100 xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys. Tenim una programació per trimestre en la qual només hi ha un requisit: triar les millors creacions artístiques de la humanitat. Enguany les fem els divendres i l’alumnat està agrupat per franges d’edats: un grup d’infantil i dos grups de primària. Les monitores de menjador són les que s’encarreguen de dinamitzar les tertúlies artístiques, el que ha permés que elles també es beneficien d’aquesta actuació educativa d’èxit.
En el primer trimestre vam triar l’època del Renaixement i vam decidir seleccionar tres artistes i tres obres de cadascun d’ells: Leonardo da Vinci (La Gioconda, L’últim sopar i l’Anunciació), Miguel Ángel (La creació d’Adam, el David i la Pietat) i Botticelli (El naixement de Venus, La Primavera, l’Anunciació). Normalment comencem introduint informació, que llegim i compartim de manera dialògica, sobre l’època històrica, l’artista i l’obra. La seua implementació és molt senzilla: es projecta l’obra i es deixen uns minuts per a observar-la i pensar què volen comentar en la tertúlia. Després, igual que en les tertúlies literàries dialògiques, la moderadora va donant el torn de paraula assegurant que es respecten els set principis de l’aprenentatge dialògic i l’alumnat explica què vol comentar, argumentant amb un raonament la seua exposició. Els diàlegs es van succeint, agafant les idees i arguments dels uns i els altres per a elaborar les següents.
Els impactes d’aquesta educació artística de qualitat són increïbles. Les seues cares de felicitat quan arriben els divendres de tertúlies artístiques ens evidencia el gust per la bellesa que té la infància, unida al gust per aprendre la millor cultura. Gaudeixen comparant els colors de l’Anunciació de Da Vinci i de Botticelli, comentant la bellesa de les llums i les ombres que utilitza Sorolla en Passeig a la vora de la mar, així com la valentia que va tindre en la seua obra Tràfic de Blanques, posicionant-se en contra d’aquesta violència contra les dones. Una cosa que mai se m’oblidarà és que quan vam veure Les Filadores (Las Hilanderas o la Faula d’Aracne) de Velázquez, ho vam presentar contant el Mite d’Aracne i els va encantar unir aquesta història amb el quadre que estaven dialogant. Però el més sorprenent és que una monitora es va adonar que dins del quadre estava representat, en el tapís, ‘El rapte d’Europa’ (un altre mite grec), inspirat en el de Rubens que al seu torn copiava a Tiziano. Això sí que els va deixar al·lucinats. Per descomptat, vam haver de llegir el mite del Rapte d’Europa i fer una tertúlia del tapís que hi havia dins del mateix quadre. Vam parlar de la importància de tindre referents que et facen millorar, per a “copiar” allò que saben fer molt bé igual que els artistes.
Els centres educatius tenim l’oportunitat i la responsabilitat d’oferir una educació artística d’alt nivell, que tots i totes la puguen gaudir i en la qual puguen aprendre el gust per la bellesa unida a la bondat (donada per l’espai segur i les interaccions de qualitat) i a la veritat (tot el coneixement que adquireixen).
Jo vaig estudiar història de l’art en COU, i vaig gaudir de les obres que vam aprendre, però mai de la mateixa forma que les gaudisc ara. Mai veuré igual Las Meninas o La nit estelada després de fer les tertúlies artístiques dialògiques a l’escola, perquè ara quan les veig em venen records preciosos, units a les persones amb els qui vaig compartir diàlegs que encara els confereixen més bellesa de la que ja tenen.
