Sempre hi ha persones solidàries capaces de donar-te el millor sense esperar res a canvi. Vaig tindre la sort de coincidir amb algunes en el meu primer any com a docent.
El curs 2018/2019 va suposar un canvi en la meua percepció de l’educació i la meua vida en general. Vaig descobrir les tertúlies dialògiques. I és que sentir parlar amb tantes ganes i tanta passió de la millor literatura universal em va crear una sensació tan plaent que no vaig tindre cap dubte. N’havia d’anar a una.
Vaig començar a assistir a la tertúlia pedagògica dialògica “A muscles de gegants” d’Elda, on vaig provar de primera mà els beneficis de la lectura dialògica. Un parell de mesos després i per mediació del seminari vam iniciar, el gener del 2019, el grup de Tertúlies Literàries Dialògiques d’Elda-Petrer. En este grup compartim les millors obres de la literatura universal amb la diversitat més gran de persones possible en un ambient on es garanteixen els principis de l’aprenentatge dialògic.
Les sessions tenien (i tenen) lloc una vegada al mes. Vam començar al saló d’actes d’un col·legi públic de la localitat llegint “Les mil i una nits”. Quan començava la reunió sempre tenia la sensació d’estar fent una cosa important, que marcaria un abans i un després a la meua vida. I així era. En aquell espai es va dialogar sobre religió, amistat, valentia, amor… Tots i totes sortíem millors del que havíem entrat, ens vam transformar.
El nostre segon any vam tindre un gran imprevist. Era març del 2020 i es va declarar la pandèmia per Covid-19. Este va ser un punt d’inflexió, on vam transformar les dificultats en possibilitats i les sessions, que fins ara havien sigut presencials, les vam haver de fer en línia. Mentre llegíem “Cien años de soledad” ens fèiem companyia els dies de quarantena. La lectura ens va acompanyar dia rere dia, per la qual cosa la influència del grup de tertúlies s’expandia abans, durant i després de cada sessió, ja que va ser imprescindible tindre un espai de diàleg, socialització i aprenentatge aquells dies incerts. Encara sense poder tornar a la normalitat vam llegir “La peste”, on les interaccions que teníem eren de total actualitat, vivint i sentint a cadascuna de les sessions que les màximes preocupacions de les persones són les mateixes en una pandèmia o una altra.
Des d’aquell moment les sessions s’han continuat fent en línia, ja que així ho va decidir el grup mitjançant el diàleg i els arguments. Este format permet que les tertúlies arriben a més diversitat de persones, enriquint el grup amb més interaccions diferents i d’altres àrees geogràfiques.
Actualment escollim un llibre base per a cada cicle anual de tertúlies, com “Las olas” o, el que estem llegint actualment, “Frankenstein”. A més, ampliem els espais de diàleg amb tertúlies obertes, on qualsevol persona interessada pot participar sense compromís, conéixer el grup i ampliar la seua cadena de diàlegs.
Dimecres passat vam tindre una sessió on més de 20 persones de diferents territoris d’Espanya i Mèxic vam dialogar conjuntament sobre Lady Susan, de Jane Austen. Va ser meravellós poder escoltar persones amb trajectòries tan diferents parlar sobre la incompatibilitat de l’amor i la violència de gènere, o de les desigualtats de les dones al segle XIX i actualment; també, de la necessitat de tindre altes expectatives cap a l’alumnat de l’escola, cap a nosaltres mateixos i cap a les altres persones, per a complir els nostres somnis i ajudar els altres a que complisquen els seus.
Este grup no seria res sense la participació de les persones que ho fan possible. Poder coordinar juntament amb altres companys este espai és un honor difícil de superar, doncs conéixer i poder participar en este grup de tertúlies, actuació considerada de màxim nivell internacional, em fa mantindre cada dia més viva la il·lusió i l’esperança per posar el meu granet de sorra per fer un món millor.
[Imatge: Freepik]