Ahir despertàvem amb titulars que apuntaven a un temible augment en les xifres d’abandonament escolar a Espanya després de més d’una dècada experimentant caigudes. Des de mitjans que posen el focus a la ciència, com Periódico Educación, s’ha donat mostra de com existeixen modes en educació, sense suport científic, que han tingut molt a vore en estos lamentables resultats.
Les escoles referents en la superació de l’absentisme, en aquest i altres països, precisament han fugit de tendències segregadores, implementant aquelles mesures sustentades en evidències científiques d’impacte social, com les recollides entre les orientacions del recent informe de la Comissió Europea “Camins cap a l’èxit escolar”.
De l’anàlisi dels denominadors comuns que estan conduint al desitjat èxit educatiu, a continuació, se’n presenten algunes de les claus que la literatura científica internacional assenyala com afavoridores de millors resultats en les diferents dimensions (acadèmica, social i emocional) i per les quals alguns països, des de les seues polítiques educatives, ja estan apostant:
- Participació activa de la família i la comunitat a l’escola. Mentre la tendència popular ha sigut culpabilitzar les famílies i els seus entorns dels mals resultats educatius, se sap que la seua inclusió en la presa de decisions i en les activitats diàries de l’aula han demostrat més efectivitat en el desenvolupament acadèmic i socioemocional de l’alumnat.
- Interacció dialògica en la diversitat. Les dades ens diuen que, de l’intercanvi dialògic i igualitari entre alumnat heterogeni quant a capacitats, nivell educatiu o entorns, sorgeixen aprenentatges de més qualitat. Just al contrari del que passa amb els agrupaments per nivells.
- Altes expectatives quant a les possibilitats de l’alumnat i de la comunitat, partint d’un currículum de màxims que incentive, en tot moment, el màxim desenvolupament de les seues capacitats.
- Entorns d’aprenentatge de suport mutu, on l’alumnat se senta acompanyat compartint amb els companys i companyes, amb el professorat i altres membres de la comunitat educativa.
- Instrumentalitat i sentit dels aprenentatges, on els coneixements, valors i capacitats transmesos tinguen una utilitat i connecten amb les necessitats, amb la vida.
- Espais lliures de violència, on hi haja tolerància zero a les actituds agressives, de manera que l’alumnat es puga sentir segur i protegit.
- Formació permanent del professorat sustentada en les evidències, pràctiques i actuacions en educació que estan aconseguint resultats eficaços.
Des d’iniciatives com la de la Direcció Gaeneral d’Educació de Portugal, que està formant els seus formadors i formadores educatius en les actuacions educatives d’èxit, les quals contemplen les claus esmentades, ja s’ha fet el pas en la recerca de la millora educativa. Del temps que tardem, a nivell institucional i particular, en superar les modes en educació, i a atendre a allò que ja està demostrant resultats reals, dependrà l’oscil·lació positiva d’aquestes gràfiques que tant ens espantaven ahir de matí.
[Imatge: MEFP]
