Són igual d’importants totes les maneres de parlar a l’aula? Produeixen els mateixos resultats i les mateixes millores? La manera com parlem a classe difereix molt d’unes escoles a les altres? Quin impacte té la manera d’establir diàlegs, preguntar, respondre, explicar durant les classes?
En qualsevol de les nostres classes hi ha diferents moments i activitats que cal desenvolupar per a cobrir l’amplitud de coneixements, capacitats i competències que l’alumnat ha d’adquirir. El tipus d’organització i les claus que es prioritzen en el dia a dia, en cadascuna de les activitats i actuacions que es realitzen, tenen un impacte en el desenvolupament particular i col·lectiu dels xiquets i xiquetes.
Les investigacions que han posat el focus en el que passa a l’aula, quan els i les docents expliquen i organitzen les classes, han analitzat en les darreres 4 dècades els diferents tipus de parla que es donen. Es va trobar que la forma més comuna de relació entre professorat i alumnat a les aules era la d’Inici – Resposta – Feedback i Avaluació. Es tracta d’un model on el professorat controla i gestiona tots els passos de la interacció de principi a fi, l’anomenada parla de transmissió. Aquesta estructura de preguntes tancades, que va ser la majoritària que regia els processos d’ensenyament a les aules, segueix molt viva a les aules de moltes escoles en l’actualitat.
Fa temps, ja es va demostrar, en articles científics de gran impacte, que els processos de parla a les aules no es feien servir per a aprofitar tot el seu potencial. Per això, és vital que els i les docents reflexionem sobre quin és el tipus de parla que es produeix a les nostres aules. La finalitat és crear una consciència de com funcionen per a poder escollir les accions que promouen canvis que porten a posar en marxa allò que les evidències científiques han comprovat que genera els millors resultats.
Els avanços en la investigació han conclòs que la forma de parla que proporciona més i millors aprenentatges és aquella en què l’alumnat pren un paper actiu al diàleg obert sobre les idees que sorgeixen entre ells i elles, a partir de preguntes obertes que promouen el pensament crític; és a dir, les converses dialògiques. En aquest tipus de parla, el paper del professorat continua sent important perquè planteja tasques i temàtiques, però per altra banda permet la discussió i la reflexió crítica i elaborada de l’alumnat, que s’erigeix en clau i protagonista de l’aprenentatge compartit.
Aquest tipus de parla a l’aula consta, segons la investigació, de:
- preguntes provocadores dirigides a obtenir respostes elaborades,
- respostes que estimulen el diàleg i la participació i
- intercanvis entre professorat i alumnat, i alumnat-alumnat, encadenats amb sentit i amb participació.
El tipus de parla que fem servir a classe pot ajudar a tindre aquest tipus d’espais o continuar produint un tipus de parla de transmissió que condueix a un aprenentatge i una construcció del coneixement de menor nivell i menys democràtica.
[Imatge: Pixabay]
