Ajudar una persona a aprendre a llegir és un dels regals més grans que es pot fer. Afortunadament, la investigació científica ja ha identificat claus fonamentals per a poder-ho fer amb eficàcia.
Durant anys hi va haver un debat públic sobre l’ensenyament de la lectura. Hi havia propostes antagòniques. Davant d’aquesta situació, a finals de la dècada de 1990 el govern nord-americà va formar un panell nacional per a recollir i comunicar a la ciutadania què era el que apuntava la investigació científica. Aquest panell va definir cinc àrees que s’havien de treballar per a aprendre a llegir.
D’una banda, dues àrees en què és imprescindible treballar per a la descodificació de les paraules: primer, allò que en anglès s’anomena phonics (per a poder aprendre el principi alfabètic, per a poder associar fonemes amb lletres) i, segon, la consciència fonètica i fonèmica (per a aprendre a identificar, unir i segmentar els fonemes, distingir el nombre de síl·labes a cada paraula, etc.). El panell va destacar la importància de fomentar les habilitats per a la descodificació, perquè en el context en què es va crear el panell, hi havia moltes veus que apostaven per no treballar les habilitats per a la descodificació, encara que la investigació ja havia demostrat que no treballar aquests dos àmbits (phonics i la consciència fonològica i fonètica) perjudica seriosament xiquetes i xiquets que estan aprenent a llegir.
D’altra banda, el panell nacional dels Estats Units va considerar imprescindible treballar específicament la fluïdesa lectora, el vocabulari i la comprensió. De fet, aprendre específicament a descodificar és imprescindible, però no és suficient. L’objectiu últim de la lectura és comprendre el text, i per això calen altres habilitats a més de la codificació. Cal llegir no només la paraula sinó el món, com es deia al llibre de Paulo Freire i Donaldo Macedo (Literacy: Reading the Word and the World). Llegir és, doncs, una combinació de moltes habilitats. La investigació també ha demostrat que és de gran ajuda, per exemple, treballar l’oralitat, així com el coneixement del tema que s’està llegint. Per tant, és fonamental implementar accions educatives que fomenten totes aquestes habilitats i coneixements. Les investigacions que s’han fet des de la xarxa de recerca CREA han aportat de manera decisiva en aquest sentit.
Les interaccions interpersonals són la principal clau per a aprendre a llegir. Com més riques siguen les interaccions, més augmenten les possibilitats d’aprenentatge. Per tant, les escoles són espais especialment adequats perquè tothom puga aprendre a llegir eficaçment. La investigació ha demostrat que les actuacions educatives d’èxit són molt eficaces per fomentar la capacitat lectora. Un article publicat recentment a la tercera revista més citada del món en l’àmbit de la investigació educativa ho confirmava. L’article sintetitza dècades de recerca en la matèria. La riquesa de la interacció és la que marca la diferència. El llibre Compartiendo palabras de Ramón Flecha és una referència imprescindible en què es relata com compartir paraules i vides des del diàleg igualitari porta a resultats impressionants. Aquesta experiència s’ha pogut replicar amb èxit a tot tipus de contextos. Reflexe d’això és, per exemple, aquest article que analitza com, en un centre amb resultats acadèmics molt millorables i molt alt nivell de conflictivitat, es van posar en marxa grups interactius i tertúlies literàries dialògiques, i en tan sols dos cursos el nombre d’estudiants amb una competència lectora alta va passar del 17% al 55%. La clau és aplicar les evidències científiques d’impacte social.
La facultat de llegir no sorgeix per ella mateixa. L’homo sapiens té uns 315.000 anys, segons les últimes troballes. Els primers textos escrits van aparèixer fa uns 5.500 anys i el primer alfabet fa uns 3.800 anys. Així doncs, els humans han passat uns 300.000 anys sense escriptura. És una invenció cultural prou recent en la història de l’ésser humà. Per tant, podem concloure fàcilment que no és una habilitat que floreix aliena als contextos culturals en què creix cada ésser humà. S’aprén en interacció.
Ara la investigació ens ha ensenyat amb gran claredat com oferir a totes les persones un tresor que en un altre temps només posseïen unes poques.
[Aquest article va ser publicat per primera vegada a Kaiera el 18 d’octubre de 2022]
[Imatge: iStockPhoto]