Estar en contacte amb les investigacions en educació possibilita que arribe a les nostres mans un article científic com “How musical training affects cognitive development: rhythm, reward and other modulating variables”. Aquest article, un dels més citats a la Web of Science sobre el tema, sintetitza una gran quantitat d’estudis que demostren que la pràctica de la música des de la infància té beneficis educatius, socials i personals al llarg de la vida adulta.
L’estudi afirma que els nens i les nenes que han rebut classes d’instrument, cant en cor i pràctica rítmica grupal entre els 6 i els 11 anys tenen millors expectatives de rendiment acadèmic i coeficient intel·lectual en anys posteriors. També, que els menors que practiquen música tenen millors resultats en memòria de treball i verbal, en processament de la parla i en discriminació de fonemes. A més a més, mostren millors habilitats relacionades amb el llenguatge i veuen afavorida l’adquisició d’una segona llengua.
Des del punt de vista de les relacions socials, fer música en grup potencia la cooperació i implica respecte per tal d’assolir l’objectiu de la interpretació. Quan això es fa des de ben joves, s’està entrenant el cervell per a funcions de caràcter social. Això sí, és imprescindible que estos aprenentatges es produïsquen en un ambient familiar motivador i de confiança amb el professorat que imparteix les classes, ja que “el suport emocional dels pares i una relació enriquidora amb el mestre caracteritzada per la simpatia mútua (…) afecten en gran mesura la motivació de l’alumnat per practicar i el resultat de l’aprenentatge”.
Haver pogut conéixer aquesta investigació permet trobar respostes avalades científicament a qüestions que, com a ciutadana, mare i mestra especialista en educació musical i ex-estudiant de conservatoris, he sentit durant anys. Escolte moltes mares i pares preguntar-se: “Si el meu fill o filla no m’ho demana, o si crec que canta malament o no té ritme, he d’apuntar-lo a música?”. A la vista dels resultats de les investigacions, podem dir que fer-ho pot tenir beneficis importants. Em preocupa saber, ja que l’article així ho relata, que la infància amb menys nivell socioeconòmic té menys possibilitats d’assistir a classes de música. Per això, és important que les diferents institucions implicades incorporen de forma primerenca una formació musical de la màxima qualitat per a tots els xiquets i xiquetes i que l’aprenentatge d’un instrument musical deixe de ser un luxe. Tanmateix, els i les docents implicats podem afavorir la funció social que té i permetre que qualsevol menor es beneficie de la pràctica musical. De la mateixa manera, podem promoure actuacions que estimulen, mitjançant el diàleg compartit, el gust per les millors creacions musicals.
Com a mare d’estudiants de música, un dels aspectes que més em preocupa és com aconseguir la motivació i el gaudi de l’activitat per al seu aprenentatge. La resposta és aplicar les evidències científiques, per tal que la motivació i els aprenentatges augmenten els resultats i reduïsquen les desigualtats. Per això, és essencial que les lectures científiques arriben a les comunitats educatives musicals, perquè els claustres incorporen les evidències a les classes; les famílies, a la pràctica instrumental que es fa a casa; i la societat en general, al dia a dia dels xiquets i xiquetes. Així, seria possible que l’aprenentatge de la música es poguera estendre a una quantitat enorme de població amb els beneficis que això comportaria a nivell educatiu i social.
[Imatge: Unsplash]
Mestra de primària i d’educació musical. Directora del CEIP Eres Altes de Riba-roja de Túria