Niñas y niños jugando a fútbol periódico educaciónA multi-ethnic group of children are playing soccer, while running down a grass field, kicking and chasing the ball.

Paraules de Cañizares (a la seva autobiografia) sobre Txetxu Rojo (1947-2022): “Vaig tindre un problema familiar d’índole econòmic que suposava perdre la casa familiar per un deute de tres milions de pessetes… i el meu pare va recórrer a mi. Vaig demanar ajuda al club a mode d’avançament… però no es va atendre la meua petició… Txetxu, que tan sols em coneixia des de feia unes poques setmanes, em va cridar al seu despatx i, de sobte, em va oferir un xec seu personal amb la quantitat que jo necessitava… Ho va fer sense marcar-me una data de devolució dels diners, demanar-me documentació o fer-me signar un paper… Des d’aquell moment jo bese per qualsevol lloc on haja de passar Txetxu Rojo”.

Els qui hem viscut campionats de futbol per dins sabem que, entre les corrupcions, enveges i fins i tot explotació laboral de menors, també hi ha excel·lents exemples de bondat i bellesa per a l’educació que pretenem regalar a la infància. Les valoracions globals d’aquest esport per part dels seus hooligans més irrespectuosos o pels seus enemics acèrrims són lents opaques que ens impedeixen analitzar amb rigor quins elements educatius o antieducatius hi ha en aquest món. Hi ha excel·lents professionals d’educació física que estan fent aquesta educació, però necessiten la col·laboració de tota la comunitat, de tota la societat perquè el futbol siga un recurs educatiu també quan parlem d’aquest esport. S’ha comentat molt el paper de les famílies, de vegades meravellós; nefast quan algun pare fa de mal hooligan en un partit infantils. 

Però n’hi ha més: quan menors ens veuen el nostre entusiasme per jugadors tècnicament excepcionals però que han estat condemnats per corrupció o violació, estem donant una educació molt negativa. Tenim ja clar que un tenor cante bé no vol dir que hàgem de fomentar la seua admiració per part de la infància i adolescència si ha realitzat assetjaments sexuals; que un sacerdot haja fet grans obres artístiques no vol dir que hàgem de fomentar la seua admiració per part de la infància i adolescència si ha realitzat abusos a menors. Tenim clar que a un jugador, per hàbil que siga tècnicament, no hem de fomentar que l’admiren la infància i l’adolescència si ha realitzat corrupció o assetjament?

Un bon ús del futbol com a recurs educatiu ha d’incloure destacar les accions de preciosa bondat com la de Txetxu Rojo i també com la qualitat que significa que Cañizares ho publique en lloc de fer com aquelles persones que mai perdonaran qui les han ajudat. Hi ha moltes d’aquestes accions invisibilitzades, com aquell jugador de primera divisió que cada divendres visita menors malalts de càncer o aquell club que no va deixar jugar el golejador del seu equip en el partit més decisiu perquè havia de fer l’examen de selectivitat. I no només dels jugadors, també hi ha accions molt belles de professionals del periodisme, mitjans audiovisuals i una diversitat d’activitats que envolten aquest esport.

By Ramón Flecha

DAAD Gastprofessor Universität Wurzburg. Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament).