La pel·lícula El hombre que inventó la Navidad (Bharat Nalluri, 2017) està inspirada en les sis setmanes en què Charles Dickens va escriure Conte de Nadal. Es permet alguna llicència sobre els fets, però sí que recull molt bé episodis i aspectes que van formar part de la vida de l’escriptor anglés i van influir no només en aquest conte sinó en tota la seua obra i fins i tot a la societat de l’època fins a l’actualitat. A més, ho ha sabut fer incloent algun toc d’aquest humor intel·ligent de Dickens que també podem trobar als seus contes i novel·les.
Independentment de si som o no persones cristianes i de si ens agrada més o menys el Nadal, aquesta pel·lícula, així com el propi Conte de Nadal (el llibre i la pel·lícula –hi ha moltes versions disponibles–) són dues molt bones opcions per compartir i dialogar aquests dies amb les i els més petits, la família, amics i amigues de totes les edats. Expose ací alguns dels motius. No serà spoiler perquè és fàcil trobar informació sobre tot això.
Un dels episodis de la vida de Charles Dickens que apareix a la pel·lícula és el de la fàbrica de betum. L’escriptor el va mantenir ocult durant tota la vida. Es va conéixer pocs anys després de la seua mort en la primera biografia, Vida de Charles Dickens, publicada pel seu íntim amic John Forster (que apareix també en la pel·lícula), gran part de la qual havien escrit junts. A l’Anglaterra victoriana, haver viscut un fet com aquell era motiu de menyspreu i rebuig social. Quan Dickens encara no tenia els 12 anys, el seu pare va ser declarat culpable per impagament de deutes i va ser empresonat. En aquella època existien presons destinades als acusats per aquest tipus de delicte, en què podia ingressar també la família. Van acompanyar al seu pare la seua mare i germans més petits. El petit Charles es va quedar sol sense cap persona adulta que en tingués cura. Es va veure obligat a treballar a una fàbrica de betum jornades de 10 hores en condicions infrahumanes. Els pocs diners que guanyava els invertia en pagar l’habitació i la manutenció de la casa on s’allotjava i a ajudar la seua família.
L’època a la fàbrica de betum el va marcar de per vida. Amb la publicació d’aquesta primera biografia es va poder identificar que situacions per on passen molts dels seus personatges com Oliver Twist i David Copperfield, entre d’altres, són autobiogràfiques. Una de les preocupacions més grans de Charles Dickens era que hi hagués milers de xiquets i xiquetes patint el que ell va patir. Li indignava la indiferència que cap a aquesta injustícia mostrava part de la societat. No és que no es conegués aquesta realitat; es van publicar a l’Anglaterra de l’època des de diferents organitzacions informes que recollien les condicions de pobresa extrema que portava milers de nenes i nens a vagar pels carrers i a ser explotats a mines, fàbriques, netejant xemeneies, fins i tot abans dels cinc anys, morint molts d’ells víctimes dels abusos, esgotament, fam, fred i malalties ocasionades per les condicions en què vivien.
Dickens no només es va dedicar a escriure contes i novel·les compromesos amb aquests nens i nenes i amb els més oprimits, que eren un èxit internacional, sinó que va aprofitar la seua fama i diners per a donar suport i crear projectes socials, entre ells escoles-llar per a nens, nenes i dones del carrer (algunes tretes de la prostitució) on rebien una educació de qualitat i podien tindre un habitatge digne i acollidor, molt allunyat del que aleshores eren els asils per a pobres que hem conegut per la seua novel·la Oliver Twist, entre altres. L’escriptor a més va saber involucrar i comprometre personalitats acabalades en donacions per a aquests projectes socials i educatius.Ell creia en la literatura com a mitjà per a canviar els sentiments i les ments de les persones. En un moment on a més s’estava oblidant el sentit del Nadal, va creure que la manera més efectiva de sensibilitzar la societat sobre la indiferència envers els que patien i superar l’egoisme era escriure un conte on es recuperava el sentit d’aquesta celebració. Aquest es recull molt bé en tota la pel·lícula i en la seua última frase: “Conte de Nadal s’ha convertit en un dels llibres més venuts de tots els temps canviant per sempre la nostra manera de celebrar el Nadal, recordant-nos l’alegria que es troba a l’amistat, la bondat i la generositat”. Aquest és el sentit a què ens hem acollit algunes persones, que fins i tot no sent cristianes i no havent-nos agradat el Nadal, hem recreat aquesta celebració. A ma casa, des que els meus fills eren prou petits, per aquestes dates veiem la pel·lícula i llegim parts del Conte de Nadal. Seguint a Dickens, hem transformat el Nadal, allunyant-nos del consumisme i posant el sentit en el valor de l’amistat i en crear moments especials amb les persones que volem.
[Imatge: 123RF]
