El moviment MeToo Universitat es va iniciar l’any 95 amb la primera denúncia oficial realitzada per Ramón Flecha per assetjament sexual reincident d’un professor contra diverses alumnes. D’aleshores ençà, ha estat una xarxa en què han participat i s’hi han sumat persones que han sigut víctimes, però també persones que s’han solidaritzat. Ens mou el mateix sentiment profund de convertir les universitats en espais segurs per a tothom.
Somiàvem amb teixir xarxes de suport i que el moviment creixera a cada universitat. El nostre objectiu era (i continua sent) que mai més una víctima es trobe sola. Però no volem, ni podem, ser nosaltres les que atenguen totes i cadascuna de les víctimes.
Han sigut molts els passos que durant aquests anys persones de la xarxa han anat fent per trencar el silenci. N’esmentarem només un: la realització de les primeres investigacions sobre violència de gènere a les universitats espanyoles, conseqüència de les quals es van crear les primeres oficines d’igualtat. Però aquesta mesura, per si sola, no superava l’assetjament.
Ens trobem amb una realitat: les persones que se solidaritzaven amb les víctimes patien els atacs més cruels (amenaces de mort, difamacions, aïllament, atacs fins i tot als fills i filles dels qui s’han posicionat). És el que avui anomenem Violència de Gènere Aïlladora i, gràcies al moviment, alguns governs ja ho recullen com a delicte. En aquest context poques persones s’atrevien a denunciar o solidaritzar-se. S’estava enviant un missatge: si denuncies, si dónes suport a les víctimes, tindràs conseqüències.
La societat necessitava referents de persones que, després dels processos de denúncia, després dels atacs, hagen tingut trajectòries d’èxit. Amb aquest pensament algunes de nosaltres vam decidir mostrar la nostra cara al món en diferents mitjans de comunicació i visibilitzar-nos com a supervivents.
Després que un mitjà de comunicació molt rellevant ens dedicara la portada, van ser diverses les universitats i persones que ens van contactar. Decidírem donar resposta a totes aquestes demandes fent un altre pas endavant. S’havien creat les circumstàncies ideals per a teixir a major escala xarxes de suport a les universitats que així ho volgueren.
La darrera setmana de setembre d’aquest any el moviment va decidir posar-se en ruta i fer un total de 26 actes en 5 dies abastant 14 ciutats. Per això es van realitzar dues rutes (nord i sud), reunint-se totes dues a Madrid.
Amb aquesta primera ruta hem contribuït que aquest somni de tindre xarxes de suport a cada universitat estiga cada vegada més a prop. Totes les universitats que van obrir les portes i les persones que ens van rebre han enviat un missatge valent a la seua comunitat. L’assetjament sexual a les universitats existeix, però cada vegada hi ha menys silenci, les víctimes cada vegada estan menys soles.
A l’inici de la primera ruta del MeToo Universitat es va llançar a les xarxes un poema musicat que ens va inspirar i ens va acompanyar tota la setmana. Des d’eixe moment, ens ha continuat inspirant i estem segurs que inspirarà més persones a solidaritzar-se amb les víctimes de violència de gènere. El poema es diu “Valientes” i es tracta d’un himne de les persones supervivents de la Violència de Gènere Aïlladora. Amb aquest cant d´esperança, el moviment continua amb la il·lusió de continuar compartint rutes que ens permeten no deixar mai de trencar el silenci: enllaç al vídeo.
