És una il·lusió la percepció del declivi moral?
Sí. Així ho demostra un estudi amb una mostra de 12.492.983 persones d’almenys 60 països del món duta a terme pels psicòlegs Adam Mastroianni –Universitat de Columbia– i Daniel Gilbert –Universitat de Harvard.
Tant la nota de Nature com l’article en si van ser publicats el 7 de juny, i són de lliure accés per a tothom.
La notícia que presenta l’article porta per títol “La moralitat està en declivi, veritat? Científics diuen que esta idea és una il·lusió”. La podeu trobar en este enllaç i podeu tindre accés a l’article científic “La il·lusió del declivi moral”, amb tots els seus resultats i conclusions, a través d’este altre enllaç.
Crida l’atenció una de les conclusions que els dos científics destaquen en el resum de la investigació:
La percepció del declivi moral és generalitzada, perdurable, infundada i fàcil de produir.
I, des de l’àmbit educatiu i social, encara hem de parar més atenció si és possible a la conseqüència que dedueixen d’esta afirmació:
Esta il·lusió [el declivi de la moralitat] té implicacions en la investigació sobre aspectes com: la mala assignació de recursos escassos, la infrautilització del suport social i la influència social.
Amb la intenció de demostrar els errors en què es basa la percepció generalitzada que estem davant de societats en un continuat “declivi moral”, els investigadors posen en contradicció altres resultats obtinguts en la seua investigació:
Primer, destaquen respostes generalitzades que també es podien obtindre dels mateixos grups de persones que constataven el “declivi moral” de la societat, una percepció que no es corresponia amb la resposta quan s’incloïen preguntes sobre la moralitat de persones properes que coneixen bé.
D’altra banda, els autors també observen que les societats actuals guarden registres clars d’una disminució significativa al llarg dels darrers segles de comportaments extremadament immorals, com sens dubte són: matances, conquestes, esclavitud i sotmetiment, assassinats i violacions.
Aleshores, quins factors promouen aquesta il·lusió de “declivi moral”?
Els investigadors suggereixen que, quan dos fenòmens psicològics ben establerts funcionen en tàndem, poden produir esta il·lusió de declivi moral. Els dos fenòmens que destaquen especialment són:
- Els éssers humans som especialment propensos a buscar informació negativa sobre els altres i a prestar-hi atenció. A més, els mitjans de comunicació fomenten esta tendència centrant-se de manera desproporcionada en les persones que es comporten malament.
- Quan les persones recordem esdeveniments positius i negatius del passat, tendim a recordar els positius i oblidar els negatius, generant un efecte de “memòria esbiaixada” sobre el passat.
I una cosa que ens hauria de posar especialment alerta és que, una vegada demostrat que es tracta d’una il·lusió però, alhora, un fenomen sòlid, assentat profundament a les nostres societats, els investigadors comparteixen que esta il·lusió pot tenir greus conseqüències en decisions polítiques que afecten directament la ciutadania i el progrés i millora de les societats. Entre estes conseqüències greus en destaquen tres en nivells diferents d’impacte social: (a) polítiques socials a implementar, (b) relacions interpersonals i (c) estratègies dirigides a la captació del vot durant el període de campanya electoral.
Pel que fa a la priorització de polítiques a implementar (a), comenten:
(…) el 2015, el 76% dels nord-americans estaven d’acord que ‘abordar la decadència moral del país’ hauria de ser una alta prioritat per al govern. Els Estats Units s’enfronten a molts problemes ben documentats: el canvi climàtic, el terrorisme, la injustícia racial o la gran desigualtat econòmica, però la majoria dels nord-americans creia que el seu govern hauria de dedicar els seus recursos a una tendència imaginària.
D’altra banda, destaquen que esta “il·lusió del declivi moral” no només afecta les decisions polítiques, sinó també afecta negativament les relacions interpersonals (b):
(…) Per exemple, les investigacions demostren que les persones són reticents a buscar l’ajuda i el consol dels que no coneixen perquè subestimen la disposició d’estes persones a proporcionar-los-hi. La il·lusió del declivi moral pot ser una de les raons per les quals les persones no esperen tant com podrien de l’amabilitat dels estranys.
Això, alhora, sembla que també reforça la “il·lusió del declivi moral”.
Finalment, eixa il·lusió també pot promoure que la gent siga perillosament susceptible a la manipulació d’actors oportunistes. Mastroianni i Gilbert finalitzen amb la següent observació a partir dels resultats obtinguts i els efectes que poden tenir sobre estratègies dirigides a la captació de vot (c):
Els estudis demostren que les persones es veuen especialment influïdes per les “normes dinàmiques”, que són canvis percebuts en la manera habitual de comportar-se. Si la manca de moralitat és motiu de preocupació, el declivi de la moral pot ser una autèntica crida a les armes, i els líders que prometen aturar este declivi –’fer que Amèrica torne a ser gran de nou’ [to ‘Make America Great Again’]- poden tindre un gran atractiu.
Sens dubte, una investigació a tindre en compte per moltes raons, mostrades al llarg d’esta revisió de l’article. D’una banda, el mètode de recerca utilitzat qüestiona i supera el disseny de les enquestes amb què, durant 70 anys, s’han recollit les percepcions de les persones sobre el suposat “declivi moral” de la societat. Des d’ací, els investigadors destaquen, al final del seu article, la necessitat d’aconseguir una comprensió millor del fenomen de la “il·lusió del declivi moral”. Per descomptat, l’estudi d’este fenomen ens pot portar a la superació definitiva d’actituds anquilosades que ens dificulten reconéixer els avanços de les nostres societats, i bandejar aquelles informacions que no són veritablement fundades sota criteris de rigor.
I ja a títol de conclusió, una recomanació d’una lectura que, amb certesa, està estretament lligada a una percepció de les nostres societats molt més ajustada a la realitat, tal com reclamen Mastronianni i Gilbert: La societat dialògica (descàrrega gratuïta del llibre). Sens dubte, una manera d’aproximar-se a la realitat de les nostres societats lliure de prejudicis i d’il·lusions infundades, que ja aporta coneixements rellevants a la demanda dels dos autors d’este article de Nature. Aporta coneixement i propostes clau sobre les quals fonamentar una societat capaç de gaudir dels seus èxits històrics, així com de promoure coneixement lliure de prejudicis que ajude al progrés científic i social de la humanitat.
Àrea d'Humanitats i Pastoral. Blanquerna - Universitat Ramon Llull