Ser upstander significa no mirar cap a un altre costat davant la violència, sinó posicionar-se per a protegir a qui la patix. Cada vegada més centres educatius estan impulsant formes de convivència basades en la solidaritat, el suport mutu i la valentia d’actuar enfront de qualsevol situació d’abús o humiliació. Ser valent no és fer mal ni imposar por; ser valent és protegir, ajudar i actuar al costat d’altres persones per a construir espais segurs per a tots i totes.
Com podem ser upstanders?
1. Deixar de normalitzar la violència
La comunitat educativa ja no normalitza la violència. Un alumne ens diu:
«No m’agrada que el meu professor em bonegue. No he entés el que m’ha dit i ell m’ha cridat; això em posa més nerviós. No m’agrada.»
Una mare comenta:
«He vist a una monitora de menjador agafar a un alumne i no m’han paregut maneres.»
Reconéixer estes situacions i parlar sobre elles és un primer pas fonamental per a transformar la convivència.
2. Dotar d’atractiu els comportaments no violents
És important visibilitzar l’alumnat que té comportaments solidaris i d’ajuda. Un mestre diu en veu alta:
«Com mola eixa actitud tan solidària que has tingut amb el teu company» o «Eres molt crack; segur que tu i els teus amics us ajudeu en tot.»
Quan el reconeixement social es vincula al suport i al bon tracte, augmenten les conductes solidàries dins i fora de l’aula.
3. Quan som testimonis directes o indirectes, fem alguna cosa
- Denunciar: ensenyem a l’alumnat que buscar ajuda per a denunciar una situació també és de valents. És molt important que l’alumnat puga tindre un company o una persona adulta que sàpia amb seguretat que li ajudarà.
- Actuar directament prenent una posició a favor de la víctima: totes les persones podem dir: “Para”, “No t’ho permetré”, “No estic d’acord amb el que estàs fent” o “Això és intolerable”.
Les persones que actuen com a testimonis directes intervenen en tots els entorns educatius: autobús, classe, pati o menjador. Quan la comunitat educativa deixa de callar i actua unida, disminuïx l’aïllament de les víctimes i augmenten la seguretat i la confiança.
4. Acompanyar a la víctima i demostrar-li que no està sola
L’alumnat acompanya a la víctima i verbalitza missatges com: “Som una pinya”, “Fem escut i et protegim” o “Tots a l’una, com Fuenteovejuna”. A més, se li dona suport no sols el dia de l’acte violent, sinó també durant el procés de recuperació, procurant que estiga segura i bé.
5. Defendre a qui defén
Ens comprometem a protegir als qui defenen a la víctima, superant la violència aïlladora que busca aïllar i atacar als qui fan costat a les víctimes.
En este cas continuem creant un escut de protecció i, en conéixer les evidències científiques, ajudem l’alumnat a estar atent perquè ningú es quede sol i aïllat. “Som un equip i fem escut de protecció”.
Construir una escola lliure de violència no depén només d’unes poques persones. Quan alumnat, professorat, famílies i comunitat actuen junts, es creen entorns on cada persona pot sentir-se segura, escoltada i valorada.
Si som upstanders, serem líders que creen noves realitats socials!
Imatge: Magnific
Mestra d'educació especial i directora del centre d'educació especial Virgen de la Esperanza (Xest)