L’Institut Nacional d’Estadística i Informàtica (INEI) va publicar el 5 de maig de 2026 un informe tècnic sobre la pobresa monetària corresponent a l’any 2025. El document conclou que el Perú encara no aconseguix recuperar els nivells de pobresa previs a la pandèmia. Després de cinc anys de crisi política i dificultats econòmiques, el país continua registrant majors índexs de pobresa en comparació amb 2019, evidenciant un limitat avanç en la recuperació social i econòmica nacional.
Actualment, este informe està sent molt comentat per quasi tots els mitjans de comunicació del país. Experts i polítics analitzen la pobresa, descriuen les seues causes, comparen el Perú amb altres països i interpreten xifres estadístiques. No obstant això, pocs presenten propostes concretes per a enfrontar este problema social. Moltes vegades, el debat queda reduït a diagnòstics i discursos difosos en periòdics, entrevistes i conferències, sense accions efectives que realment milloren la qualitat de vida de milions de famílies atrapades en la pobresa.
L’informe assenyala que al Perú viuen més de huit milions de persones en situació de pobresa i que el 60% de la població en extrema pobresa a penes compta amb educació primària. Resulta preocupant que, sent un país ric en recursos naturals, existisca una deficient gestió pública. Molts líders i funcionaris manquen d’una visió clara de desenrotllament sostenible per al país i només presenten estadístiques optimistes, mentres que la realitat social demostra profundes desigualtats i limitades oportunitats per a milions de ciutadans.
És necessari que l’Estat impulse polítiques educatives que garantisquen la culminació de l’educació secundària per a tots i totes. També ha d’implementar programes de nutrició massiva i subvenció per a adolescents que no assistixen a l’escola perquè treballen a causa de la pobresa, són òrfens o enfronten altres dificultats. Si estos jóvens aconseguixen concloure la secundària, tindran majors oportunitats de desenrotllament i ocupació, contribuint així a reduir la pobresa i construir un futur més just per al país i tota la societat.
Per a acabar esta reflexió, donada l’exigència global, és imperatiu impulsar una educació productiva des de la infància fins a la universitat. El país requerix formar ciutadans amb capacitats científiques, tecnològiques, creatives i emprenedores, capaces d’innovar i produir coneixement. Per a fer-ho, mirem models educatius centrats en potenciar el cervell humà com a base de la prosperitat.
Imatge: Pexels
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.