La violència contra les dones majors a Espanya roman, en gran manera, oculta, fora de les estadístiques oficials i del focus mediàtic, malgrat que constituïx un problema estructural que s’agreuja amb l’envelliment de la població. Expertes i organitzacions socials alerten que moltes d’estes situacions no es reconeixen com a violència de gènere, la qual cosa limita la seua detecció i resposta institucional.
La legislació vigent, com la Llei orgànica 1/2004, va suposar un avanç decisiu en abordar la violència exercida per parelles o exparelles, però no va ser prou avançada perquè va excloure altres situacions que també constituïxen violència de gènere, deixant sense protecció a una altra mena de víctimes. Per exemple, tota la violència que ocorre en les relacions esporàdiques, o, en este cas, maltractaments en els quals l’agressor és un fill, un familiar o una persona cuidadora o altres. Estes agressions solen classificar-se com a violència intrafamiliar o maltractament a persones majors, la qual cosa diluïx la seua dimensió de gènere. En els últims dies, servicis socials i fonts policials han intervingut en casos d’agressions físiques, violència psicològica continuada i situacions d’abandó, que rares vegades es classifiquen com a violència masclista.
Les dades internacionals reforcen la magnitud del problema. L’Organització Mundial de la Salut estima que una de cada sis persones majors patix algun tipus d’abús, amb un major impacte en les dones. A Espanya l’IMSERSO realitza campanyes constants per a previndre els maltractaments a les persones majors.
Diversos estudis científics, com els publicats en The Lancet Global Health, evidencien que l’abús en la vellesa té conseqüències directes en la salut física i mental, la qual cosa augmenta el risc de depressió, deteriorament cognitiu i fins i tot mortalitat prematura. Estes investigacions també assenyalen que la detecció precoç mitjançant servicis sanitaris millora significativament la protecció de les víctimes.
Les formes de violència són múltiples —psicològica, econòmica, física o per negligència— i solen romandre ocultes sota dinàmiques familiars. La dependència de l’agressor, l’aïllament social i la por de denunciar reforcen el silenci. Organismes internacionals com ara Nacions Unides recomanen ampliar els marcs legals, millorar la recollida de dades i enfortir xarxes comunitàries per a previndre estes situacions.
Reconéixer que la violència masclista no desapareix amb l’edat o que no es limite només en parelles o exparelles resulta clau per a avançar cap a polítiques inclusives. La invisibilitat d’estes dones no sols limita la seua protecció, sinó que revela un deute social pendent: garantir que totes les víctimes, independentment de la seua edat, siguen reconegudes, protegides i escoltades.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 6 d’abril de 2026
Iniciativa sense ànim de lucre de la Asociación Periodismo Feminista que té com a finalitat contribuir a passar de la protesta a la transformació. En les seues pàgines es podran llegir, comentar i debatre notícies i col·laboracions escrites des d'una perspectiva feminista (eldiariofeminista.info)