Mentres el professorat treballa dia a dia a les aules per a millorar l’educació de la infància i la societat, hi ha grups de poder amb interessos particulars que els porten a atacar eixos esforços i eixes millores. Particularment violent és el mal ús del poder mediàtic que fan periodistes que busquen tapar amb l’escàndol del fang i les seues pitjors audiències el fet que són incapaços de fer el periodisme de qualitat que aconseguix les millors audiències.
En l’actualitat, eixe mal ús del poder mediàtic està generant un desprestigi del periodisme espanyol tant a nivell internacional com entre el millor professorat de les nostres universitats i escoles. Un dels valors més proclamats en la història de totes les universitats és la seua autonomia. Un grapat molt xicotet de periodistes del fang està escrivint i telefonant a les nostres universitats. Algunes se senten amenaçades amb reportatges mediàtics negatius si no apliquen les seues ordes de prohibir la llibertat d’expressió del professorat que no se sotmet al fang i si no actuen imposant represàlies. També estan escrivint i contactant amb tota mena de personalitats i instàncies científiques de tot el món per a atacar a persones de les nostres universitats que tenen gran prestigi en eixe àmbit internacional. Així es desprestigien principalment els qui escriuen, però desgraciadament també el periodisme espanyol, la ciència i l’educació.
Entre algun professorat i familiars d’escoles hi ha encara la creença que si alguna cosa es publica en un periòdic és perquè és veritat. Això és el que aprofiten el grapat de periodistes del fang per a atacar amb tota mena de mentides les millores de l’educació que professorat, famílies i alumnat estan aconseguint amb el seu esforç diari. Això ocorre especialment entre persones de més de 45 anys, perquè per davall d’eixa edat la majoria aconseguix la informació de xarxes socials i, per davall de 30 anys, quasi la totalitat. En les xarxes socials hi ha molta porqueria, però qui vol sempre pot trobar la veritat sobre qualsevol tema, una veritat que en assumptes com l’educació o la violència de gènere amb freqüència és difícil trobar perquè no existix en la majoria de mitjans.
La conclusió és clara, totes les persones que estem millorant l’educació no tenim com a referent el periodisme del fang, sinó les evidències científiques d’impacte social que es troben en la ciència internacional i es poden consultar a través de les xarxes i del periodisme de qualitat sobre educació, com el que es fa en este periòdic en el qual estic publicant este article.
Imatge: Freepik
Doctora per la Universitat de Wisconsin-Madison