…enfront de persones que no ho són i ataquen als qui aconseguixen millores
Vaig començar a interessar-me per l’erradicació de la violència cap a la infància des que era bastant xicoteta, així ho reflectisc en la meua tesi. Encara que desitjava molt poder contribuir a este assoliment, no sabia com fer-ho. Vaig estudiar pedagogia terapèutica, amb esta motivació de fons i, per sort, quan vaig treballar a Torrent, vaig poder escoltar una conferència de Ramón Flecha. A partir d’eixa conferència vaig començar a formar-me en evidències científiques d’impacte social, sobretot des que vaig entrar en el Seminari de València a Muscles de Gegants iniciat per Esther Roca. Des de fa més de 10 anys, he estat aplicant el model dialògic de convivència i el club de valentes i valents violència zero amb resultats meravellosos i, quan vaig decidir fer la meua tesi, vaig tindre clar que volia contribuir un poc més per a mostrar els resultats que el club de valents violència zero estava aconseguint en moltes més escoles.
La veritat és que, quan vaig saber qui era la meua directora de tesi, em vaig alegrar molt perquè era una persona que jo considerava compromesa amb l’erradicació de la violència, i vaig pensar que aprendria molt al seu costat. Les escoles que vaig seleccionar per al treball de camp eren escoles del meu territori que portaven anys implementant el club de valents i valentes violència zero amb resultats exitosos, gràcies a l’acompanyament i assessorament de la creadora del Seminari a Muscles de Gegants de València i professora de la Universitat de València. Amb ella és amb qui mantenia més converses, perquè jo desitjava aportar més coneixement científic que continuara ajudant a més escoles. Estes converses em van permetre avançar en temes centrals de la tesi, com què és el club de valents violència zero i com es relaciona amb la violència aïlladora. Es notava que no sols coneixia a fons la teoria, sinó que estava al costat de les escoles en la pràctica. Eixes converses em van ajudar a millorar el meu treball des del punt de vista científic.
Durant este temps, jo pensava que la meua directora estava molt ocupada i que no podia atendre’m millor perquè tenia coses més importants. No obstant això, ara m’adone que no podia ajudar-me més perquè qui estava al costat de les escoles transformant la realitat era ella, la professora de la Universitat de València. Quan vaig treballar en l’article de la meua tesi, no vaig saber res de la meua directora. Sí que vaig tindre acompanyament i assessorament d’altres persones coautores, però no d’ella.
Els verdaders i les verdaderes artistes socials són els qui estan al costat de les persones i, en este cas, de les escoles, perquè tenen un profund desig de millorar la societat. Mai dediquen el seu temps a atacar amb difamacions i calúmnies als altres, perquè dediquen el seu temps a millorar el món. Quan les nostres lents, amb les quals llegim el món, estan netes i no brutes, el món s’entén amb claredat i l’engany es veu ràpidament. Ara sé que cal admirar menys a qui només parla de transformació i més als qui la fan possible dia a dia.
Imatge: Freepik
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.