Confesse que fins fa una dècada creia que la ciència incumbia la confraria de científics i que la pau només pertanyia als sermons dominicals. Però gràcies a la investigació vaig descobrir que la pau no sols es predica, també s’experimenta! Hui sé que el coneixement conscient i el pensament científic a les escoles i universitats poden construir la pau que contribuïsca a una saludable convivència.
En un món replet de destrets, on no sempre es transferix el coneixement científic entre països desenrotllats i en vies de desenrotllament, s’eleva la veu de la pau com un ingredient essencial de supervivència. En este marc, el passat 10 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Ciència per a la Pau i el Desenrotllament, liderat per la UNESCO, amb el tema que ens compromet a salvaguardar el benestar comú, “Confiança, transformació i futur: la ciència que necessitem per a 2050”.
Sumant-se a este compromís global, Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, ens convida a crear una ciència ètica, oberta i inclusiva, capaç d’unir les nacions enfront dels grans problemes globals. A més, proposa reconstruir la confiança mitjançant el diàleg, la transparència i la col·laboració entre científics, governs i ciutadans guiats per la solidaritat i el bé comú.
Segons la UNESCO, este aniversari apunta a enfortir la consciència sobre el poder de la ciència, amb el propòsit de construir societats justes i sostenibles mitjançant la cooperació i la investigació ètica. Per a aconseguir-ho, es necessita una educació humanista i innovadora que desperte la curiositat científica des de la infància i promoga la pau i el desenrotllament sostenible.
«Per a avançar verdaderament en l’assoliment dels ODS, necessitem integrar la ciència en la vida quotidiana, millorant l’alfabetització científica pública i fomentant la confiança en la ciència.» (Lidia Arthur Brito, UNESCO)
La investigació en ciència per a la pau educa persones realment solidàries i pacifistes, capaces d’impulsar la curiositat i la innovació per una societat més justa i sostenible.
Imatge: UNESCO
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.