Durant anys, la violència de gènere i la protecció de la infància han sigut abordades com a problemes relacionats però diferents. No obstant això, existix cada vegada més evidència (i ara se suma la reunida per UNICEF Innocenti) que mostra que esta separació resulta cada vegada més difícil de sostindre. La violència contra les dones i la violència contra els xiquets i les xiquetes no sols solen coexistir en una mateixa llar, sinó que compartixen causes, conseqüències i factors de risc. De fet, aproximadament un de cada quatre menors en el món viu amb una mare o cuidadora que patix violència per part de la seua parella i, lluny de ser espectadors aliens, experimenten danys comparables als dels qui són víctimes directes i presenten una major probabilitat de patir també violència en la seua pròpia criança.
La investigació és molt clara quan descriu l’impacte que esta situació té sobre el desenrotllament infantil. La violència exercida contra les mares afecta la salut física i mental dels seus fills i filles, tant en el naixement com en la primera infància, deteriora el desenvolupament social i emocional i augmenta el risc de problemes de salut mental. És per això que la protecció de les dones víctimes de violència de gènere no pot entendre’s únicament com una qüestió de drets de les dones adultes. Impera la protecció dels qui no poden decidir per si mateixos o mateixes què fer, es prioritza la protecció infantil. Una dona pot disposar, malgrat enormes obstacles, d’una certa capacitat per a prendre decisions sobre la seua vida. Un xiquet o una xiqueta, en canvi, depén completament de l’entorn que li envolta. Quan la violència s’instal·la en la llar, els qui tenen menys possibilitats de protegir-se són precisament ells i elles. Mantindre el focus exclusivament en la relació de parella suposa el risc d’invisibilitzar que, al mateix temps, hi ha menors creixent en un context que compromet el seu benestar, el seu desenrotllament i el seu futur.
L’informe d’UNICEF, Working at the Intersections of Violence Against Children and Violence Against Women, planteja una conclusió difícil d’ignorar: cada vegada que una institució protegix una dona enfront de la violència, també està protegint els seus fills i filles. I cada vegada que una situació de violència de gènere es minimitza, es cronifica o s’aborda tard, la infància queda exposada a conseqüències que poden acompanyar-la durant dècades. Reconéixer esta realitat suposa desplaçar el debat des de l’esfera privada cap a una prioritat col·lectiva: garantir que cap xiquet o xiqueta haja de créixer en una llar travessada per la violència.
Imatge: Magnific
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 22 de juny de 2026
Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme