Primera orientació: analitzar la realitat, no mirar a un altre costat
Encara que moltes escoles i famílies preferixen negar que existisca violència de gènere en els entorns dels seus menors, l’evidència científica demostra que és una realitat present a tot arreu. Quan ixen a la llum casos extrems no són casuals, són puntes d’un iceberg que moltes persones no volen vore i trien mirar a un altre costat.
Segona orientació: com en Fuenteovejuna, totes i tots a l’una
Perquè les víctimes es transformen en supervivents i, més encara, perquè es faça una prevenció que aconseguisca evitar que arriben a ser víctimes, es requerix el bystander intervention, que totes i tots siguen upstanders. En totes les situacions de violència de gènere, hi ha xiques i xics a favor de la víctima i xics i xiques a favor de qui agredix. Per a previndre i superar la violència de gènere, és imprescindible que, des de les primeres edats, no facen una guerra de sexes o de gèneres.
Tercera orientació: protegir la víctima sense violència
Perquè les víctimes es transformen en supervivents (i, millor encara, perquè no arriben a ser-ho) és imprescindible que troben suport. Eixe suport no arriba si no se supera la violència de gènere aïlladora, l’atac als qui fan costat. El suport ha de fer-se sense violència, fent d’escut i dient als qui agredixen que no se’ls permetrà. Només eixa actitud decidida aconseguix que els qui agredixen no tinguen més remei que canviar, primer, els seus comportaments i, després, la seua socialització.
Imatge: Freepik
Doctora per la Universitat de Wisconsin-Madison