En l’article de hui, continuant amb esta sèrie d’audició i llenguatge dins de l’aula, farem referència a l’alumnat amb trastorn de l’espectre autista (TEA). Ja hem pogut llegir com les interaccions amb altres companys i companyes beneficien a este alumnat i la investigació és clara sobre això. A continuació, ressaltaré algunes claus de l’article científic The Use of Peer Networks to Increase Communicative Acts of First Grade Students with Autism Spectrum Disorders:
- L’alumnat TEA té nivells més baixos de comunicació, dificultats per a processar i interpretar situacions socials, la qual cosa fa que molts i moltes no s’interessen en les altres persones i solguen preferir la soledat.
- Els xiquets i xiquetes neurotípics són la comunitat natural per als xiquets i xiquetes amb TEA.
- Les xarxes d’iguals, entrenades en l’ajuda, fan que este alumnat millore en les seues habilitats i ús social del llenguatge.
- Les habilitats en esta interacció milloren no sols a l’alumnat amb TEA, també a la resta.
Cal esmentar a Eric Kandel, premi Nobel de medicina i referència internacional en neurociència, que en el seu llibre “La nova biologia de la ment” dedica el capítol 2 a l’espectre autista. És este podem entendre el concepte de teoria de la ment, concebut per Uta Frith en 1985, imprescindible per al desenrotllament social i l’empatia. És clau per a la comunicació, ja que permet atribuir estats mentals als altres, permetent-nos preveure el seu comportament. A molts xiquets i xiquetes amb TEA els costa molt mantindre una conversa, quan ix de les seues restriccions, per l’absència d’esta teoria.
Per tot això és imprescindible, sempre que el grau de TEA ho permeta, que este alumnat estiga amb el seu grup d’iguals, per a així poder aprendre estes normes socials. Amb ajuda de la persona adulta i fent les intervencions de manera inclusiva, aconseguirem traure el major partit a l’ús del llenguatge i la comunicació, amb suport de sistemes augmentatius o alternatius en cas de ser necessari. Està demostrat que esta diversitat d’interaccions és beneficiosa quan hi ha necessitats educatives especials, en este cas TEA, però també per a la resta d’iguals.
Si la ciència ens diu que obtindrem els millors resultats treballant amb altes expectatives i de manera inclusiva, la primera pregunta que sorgix és: com podem fer-ho? Afortunadament, com expliquem en l’article anterior d’esta sèrie, hi ha accions que ja estan millorant els resultats educatius d’estos xiquets i xiquetes (també els dels altres). Són actuacions que es basen en evidències científiques d’impacte social, és a dir, la ciència que ja està millorant les vides de les persones, millorant la societat.
[Llig ací tots els articles de la sèrie]
[Imatge: Freepik]
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"