Cada final d’agost ens porta sensacions, sentiments i emocions. Hem passat uns dies meravellosos amb sers estimats que deixen pas al començament de curs, a retrobaments i a nous horitzons il·lusionants.
Sabem que tindre un sentit, un propòsit, una il·lusió… és important per a aconseguir metes, somnis, millores socials. Cada curs és una nova esperança per a continuar fent passos en igualtat, inclusió, superació de desigualtats, superació de la violència i justícia social. Les persones que estem vinculades a l’educació podem continuar mantenint vius estos somnis perquè mai arriben a apagar-se, per molt que algunes persones intenten fer-nos creure que no són possibles.
La qüestió és que, per a seguir amb la ferma convicció que val la pena lluitar per ells, necessitem vore resultats, vore que hi ha escoles que estan demostrant que allò que semblava impossible, en realitat, no ho era. Jo tinc la sort de conéixer escoles que estan fent realitat estes millores socials, malgrat les moltes dificultats i barreres amb què es troben. Eixes escoles s’han allunyat del llenguatge de la queixa i s’han centrat en el llenguatge de la possibilitat. Però, sobretot, són escoles que saben que cal combinar dos elements perquè els resultats acadèmics i socials florisquen:
1) els somnis, la il·lusió per aconseguir des de la nostra professió que la vida de tot l’alumnat millore;
2) la ciència d’impacte social, el coneixement acumulat i que avança cada dia, que sempre ha millorat les societats i ha sigut el que ens ha permés millorar com a humanitat.
En la Societat Dialògica, l’impacte d’estos dos factors s’explica amb l’exemple de la multiplicació, una cosa que tots i totes entenem molt bé: si un d’ells és 10 però l’altre és 0, el resultat ja sabem quin és.
Un nou curs ha arribat. Podem afrontar-ho com una nova esperança, podem omplir-lo d’estos dos elements i aconseguir el que mai haguérem imaginat, deixant una petjada en la vida dels xiquets i xiquetes, adolescents i jóvens que passen per les nostres aules i les nostres vides i omplint de sentit la nostra professió.
Una manera de fer-ho és participant en tertúlies pedagògiques dialògiques, amb resultats àmpliament demostrats en la millora social. El dia 17 de setembre, en format online, pots participar en una tertúlia que han organitzat persones de tres associacions educatives (Iris AEBE, Odissea i Adarra) que estan aconseguint estes noves realitats socials. El llibre que s’ha proposat llegir és el de Katalin Karikó, premi Nobel en medicina i exemple de vida. Només cal triar alguna cosa que es vulga comentar i gaudir amb els diàlegs que ens ajudaran a afrontar este nou curs amb els dos elements clau. T’apuntes ací?
Imatge: Freepik
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.