Moltes associacions de famílies d’alumnat i altres entitats estan publicant o planificant la seua oferta d’activitats extraescolars per al curs 2025-2026. Revisant la literatura científica, podem posar sobre la taula algunes claus que ens poden ajudar a millorar les vides i les trajectòries educatives de xiquets, xiquetes i adolescents. Farem un breu recorregut per a concretar en aspectes clau:

  • Si el que es fa fora de l’horari lectiu ha de respondre a les necessitats educatives de l’alumnat, podem asseure’ns i reflexionar junts: professorat, personal de menjador i extraescolars, famílies d’alumnat… Ens hem centrat en eixa resposta fins ara? Podem millorar-ho i fer una posada en comú sobre les prioritats i necessitats dels nostres xics i xiques per a partir d’elles a l’hora de planificar les extraescolars?
  • Si és fonamental garantir un entorn protector durant les extraescolars, quines directrius podem assegurar que es complisquen en cada una de les activitats perquè siguen espais segurs de violència zero?
  • Si els programes extraescolars han d’oferir oportunitats d’aprenentatge i avanç educatiu, podem preguntar-nos en quina mesura els nostres centres poden millorar eixe aspecte, és a dir, preguntar-nos quin tipus d’activitats poden contribuir en eixe sentit.
  • Si cal tindre especialment en compte a les persones en vulnerabilitat i risc d’exclusió social, analitzem si estem realment donant més als qui més necessiten o si, per contra, continuen sent estos grups vulnerables els qui es queden fora o arrere.

S’ha trobat una relació positiva entre la participació en activitats extraescolars durant l’adolescència i l’assoliment educatiu en l’edat adulta (Mahoney i altres, 2003). Això s’atribuïx a les oportunitats que oferixen els programes per a desenrotllar habilitats interpersonals i elaborar plans, que promouen resultats positius que tenen un impacte a llarg termini en el futur (Haghighat i Knifsend, 2019; Morris, 2016)

…la participació regular en estos programes augmenta significativament les possibilitats de graduar-se de l’escola secundària obligatòria i matricular-se en la universitat (Peck i altres, 2008)

Amb estes evidències a la mà, és més fàcil arribar a acords i planificar seriosament el que es fa a les nostres escoles en horari no lectiu. Tindre esta informació pot canviar les coses, saber que és possible millorar les vides de xiquets, xiquetes i adolescents (sobretot d’aquells més vulnerables) pot donar-nos l’enfocament i la determinació per a iniciar una profunda transformació.

Ampliació del temps d’aprenentatge, una actuació educativa d’èxit

  • Esta actuació educativa d’èxit se centra en aprenentatges instrumentals per a augmentar el rendiment acadèmic i millorar el nivell educatiu. Així, tots i totes milloren, però sobretot podrem aconseguir que cada vegada menys xiquets, xiquetes i jóvens es queden arrere.
  • Tot el que es fa en eixe temps es basa en ECIS (evidències científiques amb impacte social); és a dir, es té en compte què diu la ciència que és efectiu per a generar millores i progrés, especialment per a l’alumnat que més el necessita: ajuda entre iguals, grups interactius, activitats d’alt nivell, lectura dialògica…
  • Participen persones adultes de suport, que poden ser familiars d’alumnat o altres membres de la comunitat educativa.

En la revisió sistemàtica que enllacem a l’inici d’este article, es van analitzar set estudis sobre l’extensió del temps d’aprenentatge que van evidenciar millores en el rendiment educatiu i en la reducció de factors de risc que augmenten la vulnerabilitat, i van trobar els següents components comuns als set:

  1. desenrotllen programes educatius d’alta qualitat;
  2. la seua participació és voluntària, la qual cosa requerix un compromís de les persones participants;
  3. les persones adultes involucrades en el desenrotllament de les activitats complixen un rol específic i definit;
  4. les accions educatives es desenrotllen en ambients d’aprenentatge basats en l’aprenentatge dialògic.

Sabem per les investigacions que el context social de l’alumnat no determina l’exclusió ni el fracàs escolar; són les accions que s’implementen en els centres educatius les que produïxen un resultat o un altre. Si amb el que hem estat fent a la nostra escola no hem millorat allò que desitgem, ni hem atés les necessitats de tot el nostre alumnat, especialment el més vulnerable, podem asseure’ns i donar-li una volta?

[Imagen generada con IA en Gemini]
+ posts

Mestre de primària. Participant en la Tertúlia Pedagògica Dialògica d'Elda "A hombros de gigantes"