La salut mental en la infància no és un luxe ni un assumpte menor: és la base que sosté tot el desenrotllament humà. Així ho subratlla l’informe Establishing a Level Foundation for Life: Mental Health Begins in Early Childhood, que destaca la importància d’atendre el benestar emocional dels més xicotets des dels primers anys de vida.
Segons el document, els problemes de salut mental poden aparéixer ja en bebés i xiquets xicotets, afectant la seua capacitat d’aprendre, relacionar-se i adaptar-se a l’entorn. Sovint, estos trastorns tenen el seu origen en una combinació de predisposició genètica i experiències adverses com la pobresa, la negligència o la violència familiar. Estos factors activen de manera contínua els sistemes de resposta a l’estrés, la qual cosa pot danyar l’arquitectura cerebral en desenrotllament i augmentar el risc d’ansietat, depressió o dificultats de conducta a llarg termini.
Un dels conceptes clau és el d’estrés tòxic, produït per la sobrecàrrega d’experiències negatives sense l’acompanyament de persones adultes que aporten seguretat emocional. A diferència de l’estrés tolerable, l’estrés tòxic interferix en el desenrotllament d’àrees del cervell essencials per a l’autoregulació, l’atenció i l’aprenentatge. Per això, previndre este tipus d’estrés en la infància és essencial per a evitar problemes més greus en etapes posteriors.
Però també hi ha bones notícies. La investigació demostra que les relacions afectives estables i positives i les interaccions de qualitat des de la més tendra infància, ja siga amb mares, pares, professorat o cuidadors, actuen com un amortidor natural contra els efectes de l’estrés. Estes interaccions, descrites com serve and return, són intercanvis receptius i continus que ensenyen al cervell a gestionar emocions, enfortir vincles i desenrotllar resiliència.
Què poden fer les famílies i el professorat a fi de contribuir a la prevenció de malalties mentals?
L’informe oferix diverses recomanacions pràctiques:
- Crear entorns segurs i predictibles. Les rutines clares, l’amor i afecte constant i l’escolta activa ajuden les xiquetes i els xiquets a sentir-se protegits.
- Observar senyals persistents. Problemes de son, irritabilitat constant, retraïment o comportaments desafiadors que es mantenen en el temps poden indicar que el xiquet o la xiqueta necessita ajuda.
- Buscar suport professional. Davant el dubte, cal consultar amb especialistes en salut mental infantil. Molts docents i pediatres manquen de formació específica en este àmbit, per la qual cosa és clau millorar la capacitació i l’accés a personal expert.
- Donar suport també a les persones adultes. La salut emocional dels xiquets està directament lligada al benestar mental dels seus cuidadors. Tractar la depressió, l’estrés o les addiccions en adults pot ser una intervenció decisiva per al desenrotllament infantil.
L’informe conclou que els sistemes d’atenció han de treballar de manera coordinada per a donar suport no sols al xiquet o la xiqueta, sinó a tota la seua xarxa de relacions. Polítiques públiques, programes educatius basats en evidències i servicis sanitaris han d’estar coordinats per a oferir acompanyament primerenc i de qualitat.
En definitiva, invertir en la salut mental de la infància és una estratègia de prevenció i justícia social. Com afirma el Consell d’Harvard:
«Un començament emocionalment saludable permet als xiquets i xiquetes construir relacions de qualitat, aprendre millor i convertir-se en adults més resilients i sans.»
[Imatge: Freepik]
Professora en educació secundària