Les comunitats d’aprenentatge (CdA) i les actuacions educatives d’èxit (AEE) han millorat els resultats educatius més que qualsevol altra actuació gràcies, entre altres coses, al fet que des del principi es van enfocar a demostrar eixes millores en les mateixes avaluacions que es fan a totes les escoles. Quan una o diverses CdAs volien fer altres avaluacions, a més de les que ja habitualment es fan per part del professorat, sempre es va dir que els ítems calia traure’ls preferentment de les avaluacions institucionals, com més internacionals millor; per exemple, per a avaluar valors, s’utilitzen les enquestes mundials de valors, la qual cosa permet, entre altres coses, una comparació de les millores obtingudes en eixes CdAs i les que s’obtenen amb altres projectes o a nivell general.

Eixa dinàmica ha defés a les CdAs i les AEE dels qui volien obtindre protagonisme i recursos imposant els seus propis criteris disfressats de qüestionaris o escales “validades”. Les escoles que eren CdA (o que, sense ser-ho, aplicaven AEE) i van cedir a la pressió d’aplicar eixes escales, van perjudicar molt les millores que amb tant d’esforç havien aconseguit. A vegades, esta pressió no respon a mala intenció, sinó al convenciment (molt estés en alguns àmbits) que aplicar escales validades és el camí correcte, encara que estiga demostrat científicament que, en contextos com les CdA, perjudica l’impacte social i els resultats educatius.

Una de les raons de l’empitjorament és que van fer perdre molt de temps a estudiants, professorat i, a vegades, a famílies amb eixos qüestionaris i escales. Una altra de les raons de l’empitjorament és que van posar l’avaluació dels seus resultats en mans de persones que no eren les que els havien aconseguit, sinó les persones propietàries d’eixes escales. Una altra de les moltes raons és que avaluen les AEE (i la seua implementació concreta en una escola) amb criteris aliens a les evidències científiques d’impacte social en què es basen les AEE, substituint-les pels criteris dels qui van elaborar eixes escales, que en cap cas han aconseguit millores ni tan sols semblants a les que s’obtenen amb les AEE.

Hui, el criteri prioritari de la ciència és l’impacte social. Les avaluacions que es facen només tenen base científica si en passar-les millora l’impacte social, és a dir, la millora de resultats educatius. Passar qüestionaris i escales validades en escoles que apliquen CdA i AEE ha empitjorat o dificultat les seues millores i, en alguns casos, ha acabat destruint el projecte. Proposem, als qui empren temps a fer les seues escales i pressionen als qui estan millorant els resultats educatius perquè perden temps a passar-les, que, si realment els preocupa la millora dels resultats educatius, s’acosten a les escoles a col·laborar com a voluntariat en eixes millores, que no tracten de pressionar a les escoles per a fer el que elles i ells diuen que cal fer.

[Imatge: foto de Nguyen Dang Hoang Nhu en Unsplash]
+ posts

Professora de la Universitat de Granada. Membre de la Xarxa MeToo Universitat.