En el dia a dia dels centres educatius, sorgixen situacions desafiadores que podem afrontar des del llenguatge de la queixa (en el qual veiem una barrera que no podem fer res per saltar i que ens impossibilita l’acció perquè és responsabilitat o culpa d’altres persones) o podem utilitzar, com assenyalava Freire, el llenguatge de la possibilitat, que ens impulsa a sentir-nos part de la solució del desafiament, sabent que si ho abordem ens farà més competents professionalment i personalment.
Quan ho fem des d’esta perspectiva del llenguatge de la possibilitat, també tenim diferents opcions per a dur-lo a terme. Podem fer-ho a través d’ocurrències pròpies o d’altres persones, a mode “d’experiment” que no sabem quines conseqüències tindrà. És a dir, no sabem si resoldrem el desafiament o si, al contrari, empitjorarem la situació de partida. O podem fer-ho des de la formació rigorosa en evidències científiques, coneixent el que ja ha demostrat que funciona en altres contextos i quins resultats té si s’aplica.
Per a dur a terme este acostament a les evidències científiques amb impacte social en l’educació, podem fer-ho en solitari, llegint i traient d’estos estudis les claus importants, o podem fer-ho a través de la formació dialògica, en una tertúlia pedagògica en la qual, després d’una lectura individual i reflexiva de busca personal d’un o diversos aspectes que ens semblen claus, ho preparem a consciència per a transmetre a altres persones el per què ens ho sembla i com això pot millorar l’educació per a totes les persones. I esta acció de llegir, reflexionar i detallar per a poder explicar l’elecció de les idees del text compartit no la realitza una persona des d’un perfil determinat, sinó que en la tertúlia pedagògica dialògica (TPD) hi ha diversitat de perfils, tant professorat de totes les etapes educatives des d’infantil fins a la universitat com famílies, alumnat de la universitat, educadores socials… Això fa que cada reflexió que es compartix s’enriquisca i s’engrandisca, perquè va sent comentada o pensada per a trobar respostes als desafiaments que ens trobem, no sols mirant des d’una perspectiva, sinó com a reflex d’un diàleg conjunt de la ciutadania amb la ciència.
Esta formació la vivim un dissabte al mes a Cantàbria, a través de la formació dialògica oferida per Hipatia AEBE Cantabria, tal com la viuen en altres llocs d’Espanya a través de TPD impulsades per les associacions que reivindiquen una educació basada en evidències científiques, com Iris AEBE a la Comunitat Valenciana, Asturies AEBE, Adarra Pedagogi Erakundea, Odissea Educació a Catalunya, Seminari de Madrid Comunidades de Aprenendizaje…
Si volem una solució als desafiaments educatius, hem d’abordar-los des del llenguatge de la possibilitat, assentant-lo en el que ens oferix la ciència en forma d’evidències científiques, i a través d’un diàleg conjunt, plural i igualitari que ens ajude a trobar respostes als reptes que ens trobem.
[Imatge de Gerd Altmann en Pixabay]
Mestra d'educació infantil i primària. Màster en necessitats educatives i atenció primerenca