En un tema tan delicat i crucial per a la vida de l’alumnat, és imprescindible que triem molt bé i amb coneixement de causa els nostres referents en el tema de bullying. Hi ha un consens quasi universal en què la infància i adolescència, en temes de valors, aprenen més el que fem que el que diem.
Una de les pràctiques que més fomenta la violència escolar és que es disfressen com a “referents de la investigació sobre escoles lliures de bullying” els qui en el seu propi context universitari ho exercixen, defenen als que ho exercixen o miren per a un altre costat.
Un dels requisits imprescindibles per a erradicar o disminuir el bullying és que els referents hagen sempre actuat a favor de tota víctima en els seus propis contextos acadèmics. Per descomptat, els qui han agredit o secundat activa o passivament agressions en alguna ocasió poden rectificar realitzant les accions concretades per les evidències científiques internacionals i les normes institucionals. Han de reconéixer el que han fet, demanar perdó, reparar en la mesura del possible el mal a les víctimes i posar els mecanismes per a no tornar-lo a fer. Excepte una xicoteta minoria, els qui agredixen no fan eixes accions fins que la col·lectivitat deixa molt clar, no sols amb paraules sinó també amb accions, que no li ho consentiran. Posar-los de referents abans que hagen realitzat eixes accions fomenta el bullying i, més encara, si se’ls posa de referents per a la superació del bullying i per a avançar cap a escoles segures, és a dir, amb violència zero.
[Foto d‘Anita Monteiro en Unsplash]
Cofundadora de MeToo Schools. Professora universitària i titulada de Conservatori Superior en música.