Durant este curs, amb alumnat de 5é de primària, s’han estat realitzant tertúlies dialògiques de diferents textos, tant d’este diari com de Diario Feminista. En les últimes sessions hem començat a treballar la poesia.
Com a introducció, vam estar parlant de Federico García Lorca, la seua vida i les seues obres. En diferents sessions, vam fer tertúlies sobre Mariana Pineda. Una d’elles va ser amb l’obra de Lorca escrita en 1925.
¡Oh, qué día tan triste en Granada,
que a las piedras hacía llorar
al ver que Marianita se muere
en el cadalso por no declarar!
Estes sessions van donar peu a dialogar sobre la llibertat i la coacció, sobre com Mariana Pineda va patir fins que la van portar a la forca per no accedir al que el seu assetjador volia. Tot això ho van enllaçar amb l’assetjament que continuen vivint moltes dones i com les noves masculinitats alternatives (NAM) contribuïxen a acabar amb esta violència.
Totes les reflexions i arguments que s’anaven creant eren gràcies a les tertúlies dialògiques que s’havien anat fent durant el curs i el seu poder transformador, a més de la seua bellesa imparable. En l’article científic “Millora percebuda de les habilitats d’alfabetització d’estudiants amb i sense necessitats educatives especials a través de tertúlies literàries dialògiques”, podem vore com, implementant de manera rigorosa actuacions educatives basades en evidències d’impacte social a les escoles, es marca una diferència significativa, independentment del context socioeconòmic i cultural, i de l’existència o no de necessitats educatives especials.
Vull acabar amb precioses paraules de Mariana Pineda en esta obra de Lorca:
¡Mi victoria consiste en tenerte a mi vera!
En mirarte a los ojos mientras tú no me miras.
…cuando se quiere
se está fuera del tiempo,
y ya no hay día ni noche, ¡sino tú y yo!
[Imatge: Freepik]
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"