Formació i intervenció del professorat i les famílies
Cada vegada més investigacions subratllen un fet crucial: la detecció i intervenció primerenques en l’autisme poden marcar una diferència radical en el desenrotllament d’un xiquet o xiqueta. No es tracta d’una carrera contrarellotge, sinó d’aprofitar un moment de gran plasticitat cerebral en el qual l’aprenentatge és més receptiu i mal·leable. En el pòdcast Speaking of Psychology, la doctora Geraldine Dawson —neurocientífica i directora del Duke Center for Autism and Brain Development— aborda com estes etapes primerenques representen una oportunitat única per a professorat i famílies.
La ciència ja ha identificat senyals primerencs que poden alertar a les famílies i professionals sobre un possible diagnòstic d’autisme, fins i tot abans del primer any de vida. Entre els indicadors més rellevants estan:
- Escassa o nul·la resposta al nom
- Absència de contacte visual sostingut
- Pocs o cap somriure social
- No assenyalar objectes per a compartir atenció (el que es coneix com a atenció conjunta)
- Retards en el balboteig o absència de gestos comunicatius
- Postures rígides o inusuals quan els estem sostenint
Estos senyals no són diagnòstiques per si soles, però sí que justifiquen una avaluació primerenca. Estudis longitudinals mostren que la infància que rep intervenció abans dels tres anys presenta millores significatives en llenguatge, habilitats socials i adaptació a l’entorn educatiu. Des de les escoles, la detecció precoç implica observar, documentar i derivar amb rapidesa quan se sospita d’un desenrotllament atípic. Però també requerix formació docent. Segons un informe de Journal of Autism and Developmental Disorders (2021), la col·laboració entre famílies, docents i equips d’atenció precoç és un dels factors més influents en l’èxit a llarg termini de l’alumnat amb autisme.
La doctora Dawson cita el llibre “Un començament primerenc per al seu fill amb autisme“, escrit per ella al costat de Sally J. Rogers i Laurie A. Vismara, i proporciona un enfocament molt pràctic, basat en evidències, per a les famílies. El text ensenya estratègies d’intervenció que poden incorporar-se en les rutines diàries. Entre elles, destaquen:
- Treballar la postura corporal del bebé com a manera de promoure la interacció (per exemple, col·locant al xiquet enfront de tu per a facilitar el contacte ocular)
- Imitació funcional: repetir gestos i sons del xiquet per a enfortir el vincle i fomentar la reciprocitat
- Ús del joc com a vehicle d’aprenentatge, promovent torns, atenció compartida i comunicació espontània que promoga la interacció social.
Estes ferramentes permeten a les famílies actuar com a agents actius en el desenrotllament dels seus fills i filles, fins i tot abans de comptar amb un diagnòstic formal.
Com a conclusió, cal destacar que la investigació és clara al respecte: com més prompte s’actue, majors seran les possibilitats que un xiquet o xiqueta amb autisme aconseguisca el seu màxim potencial; d’ací la importància d’una detecció precoç. La clau està en mirar amb atenció, intervindre amb intenció i col·laborar des d’una comunitat educativa formada en evidències d’impacte social, que incloga i faça costat a les famílies des del primer moment.
[Imatge: Freepik]
Professora en educació secundària