La primera infància és un moment privilegiat per a fomentar les habilitats lingüístiques que repercutixen en moltes àrees del desenrotllament infantil i en l’adquisició de nous coneixements, la regulació de les emocions i la relació amb altres persones. A més són claus en l’aprenentatge i l’èxit escolar, perquè és a través de les interaccions i el diàleg com podem augmentar i consolidar el que aprenem. Per tot això, la socialització més enllà del context familiar és molt important i millorar el desenrotllament del llenguatge es convertix en un objectiu central de l’educació infantil.
En l’article Teaching the Teachers About Language Support Strategies: Effects on Young Children’s Language Development, publicat en la revista Frontiers in Psychology, es desenrotlla la intervenció «Feeling, Thinking, Talking» (sentir, pensar i parlar). Esta intervenció, realitzada a Alemanya, va consistir a ensenyar al professorat d’educació infantil, de 28 grups de 13 escoles de zones rurals i urbanes, estratègies de suport lingüístic per a utilitzar-les en les converses quotidianes amb els xiquets i les xiquetes al seu càrrec. En avaluar la intervenció mitjançant proves objectives de gramàtica, vocabulari i memòria de treball abans i després, van demostrar que l’alumnat ensenyat per les i els mestres del grup d’intervenció va progressar més ràpidament en la seua comprensió de les oracions, la seua aplicació de les regles morfològiques i la seua memòria per a les oracions. Els resultats suggerixen que la capacitat de processament del llenguatge complex en les xiquetes i els xiquets xicotets pot promoure’s mitjançant una intervenció dirigida pel professorat d’educació infantil i que la millora de les habilitats lingüístiques afavorirà l’èxit acadèmic i social de tots els xiquets i les xiquetes a l’escola.
La intervenció «Feeling, Thinking, Talking» va permetre a les i els mestres crear un enfocament conversacional conjunt amb els xiquets i les xiquetes en diferents contextos i situacions d’aula. Va consistir a guiar al professorat per a iniciar intercanvis verbals sostinguts amb l’alumnat sobre experiències relacionades amb les seues emocions i el món exterior que els envolta a través dels àmbits del coneixement de les emocions i el pensament científic. Per a això, es van entrenar tres estratègies de suport lingüístic:
- Presentar un input lingüístic freqüent i altament informatiu amb converses paral·leles que aporten vocabulari nou per a accions, pensaments o sentiments que no poden expressar, o mitjançant expressions que repetixen part del discurs anterior del xiquet o la xiqueta
- Provocar la conversa amb preguntes obertes que contribuïxen a l’adquisició del llenguatge en demanar al xiquet o la xiqueta que produïsca una resposta complexa
- Retroalimentar o afegir informació nova a l’enunciat emés pel xiquet o la xiqueta (ampliació) o repetir amb la gramàtica o el lèxic adequats (correcció indirecta)
Els resultats de l’estudi subratllen la importància de dotar d’una major qualitat els diàlegs que el professorat d’educació infantil oferim a les xiquetes i els xiquets, destacant l’impacte positiu que la intervenció ha tingut en el professorat, capacitant-los per a fomentar habilitats de processament del llenguatge complex durant les seues activitats diàries en una varietat d’entorns i amb tot l’alumnat, sense excepció. A més, pel fet que estes habilitats lingüístiques són part del registre del llenguatge acadèmic, la intervenció va servir per a millorar la preparació de l’alumnat per a l’educació posterior dotant-lo de més ferramentes per a un millor futur acadèmic i social.
[Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista l’1 de juny de 2021]
[Imatge: Freepik]
Mestra d'educació infantil i primària. Màster en necessitats educatives i atenció primerenca