En l’era de la tecnologia i la comunicació, l’escola no pot quedar al marge de les connexions, ha de crear xarxa i vincles positius i profunds. Però quines connexions? I com les hem de promoure?
Les investigacions han demostrat que els joves que se senten connectats a la seua escola tenen menys probabilitats de participar en conductes de risc, com ara la iniciació sexual precoç, el consum d’alcohol, tabac i altres drogues, la violència i la participació en bandes.
Per este motiu, una aposta innovadora i revolucionària que podem oferir al nostre alumnat és que facen “match” amb l’escola, basant les nostres actuacions en les millors investigacions i evidències. Afavorint entorns plens de seguretat, bones relacions entre iguals, famílies i personal del centre i elevats aprenentatges, crearem un andamiatge amb arrels ben fortes que protegisquen en el present, i que poden ser clau en les bones eleccions de conductes en un futur.
Els centres per al control i la prevenció de malalties (CDC) recomanen que les escoles utilitzen estratègies per augmentar els sentiments de connexió dels estudiants amb l’escola:
- Crear processos de presa de decisions que faciliten la participació dels estudiants, la família i la comunitat, així com el rendiment acadèmic i l’apoderament del personal.
- Proporcionar educació i oportunitats que permeten a les famílies participar activament en la vida acadèmica i escolar dels seus fills i filles.
- Proporcionar a l’alumnat les habilitats acadèmiques, emocionals i socials necessàries per a participar activament a l’escola.
- Utilitzar una gestió eficaç de l’aula i mètodes d’ensenyament per fomentar un entorn d’aprenentatge positiu.
- Proporcionar desenvolupament professional i suport als professors i altres membres del personal de l’escola perquè puguen satisfer les diverses necessitats cognitives, emocionals i socials dels infants i adolescents.
- Crear relacions de confiança i solidaritat que promoguen una comunicació oberta entre administradors, professorat, personal, estudiants, famílies i comunitats.
És a dir, necessitem una participació que permeta sentir-se part. No sols entrar físicament a les escoles, sinó fer escola, des de la presa de decisions al dia a dia. Que els diferents espais de diàleg en forma d’assemblees i tertúlies permeten la participació de tots els membres de la comunitat educativa, creant connexions igualitàries, segures i fortes. Per això, quan en molts centres creem comissions mixtes i obrim les portes al voluntariat en els grups interactius, tertúlies i assemblees, estem contribuint a previndre conductes perjudicials en l’alumnat.
A més a més, hem de tindre altes expectatives, oferir entorns cognitivament estimulants, que incloguen desafiaments i aprenentatges d’alt nivell, ja que les primeres experiències influïxen en els futurs processos i aprenentatges. Al mateix temps, hem de tindre la nostra mira en les relacions i la busca de la vertadera amistat com a font de salut i benestar, i com a claus per superar el discurs coercitiu dominant, en el present i en el futur.
Ara que comencem el tercer trimestre i tancarem el curs, ara que part del nostre alumnat està finalitzant una etapa educativa o preparant-se per a acomiadar l’escola, pot ser el moment idoni per a enfortir les connexions que hem anat creant des que entràrem als centres educatius. Deixem en ells i elles una empremta que els faça sentir que les portes sempre estaran obertes per anar i tornar. Recordem-los la importància d’eixir de la mà amb les millors amistats i saber triar les futures, i que l’escola sempre serà el lloc segur al qual podran tornar per compartir alegries, preocupacions i demanar ajuda si la necessiten. Que no obliden que aprendre és divertit, i que al nostre cervell també es creen connexions meravelloses en cada aprenentatge.
[Imatge: Freepik]
Mestra d'infantil i primària