Els darrers anys ha augmentat l’índex de preocupació social i de les institucions sobre la salut mental dels adolescents i dels joves. Moltes vegades, perquè es focalitza en l’edat, per una suposada immaduresa social o per mites que relacionen l’adolescència amb problemàtiques i conflictes, és en l’adolescència en l’etapa vital on més se centra l’atenció quan es parla d’estos temes. I sí, evidentment, l’adolescència és important per la transcendència de l’evolució de les persones i per l’augment d’independència de la persona que va camí de l’adultesa. Però, si ens parem a pensar, no ho hauria de ser més que qualsevol altra època de la vida.

En este informe sobre la comprensió i la prevenció dels reptes de salut mental en la joventut adulta, entre 18 i 25 anys, s’aporten dades sobre com els índexs de depressió i ansietat de la generació actual doblen els percentatges que es detecten a la població adolescent. El 36% de les persones entre 18 i 25 anys d’edat patixen ansietat, mentre que en adolescents la xifra és del 18%. Un 29% de les persones entre 18 i 25 anys parla de depressió, enfront d’un 15% dels adolescents.

Estes dades es relacionen amb alts índexs de:

  • pèrdua de sentit amb els objectius de la vida,
  • preocupació per temes econòmics,
  • dificultats en les relacions socials,
  • alienació respecte als fets polítics i socials del seu entorn
  • i una percepció que el món s’està enfonsant.

L’educació té la possibilitat i la responsabilitat de contribuir a reduir este tipus d’elements que sorgixen a les vides de les persones i que configuren els models de relacions, sentit i horitzons. I això es pot fer abans que s’arribe a estes edats; per a la joventut adulta, per a l’adolescència i per a la infància, però també per a qualsevol etapa de la vida, per a qualsevol edat i per a qualsevol context.

Si s’oferixen accions educatives i entorns que funcionen sobre fonaments que contribuixen a conviure des de la solidaritat, l’aprenentatge de màxims i els sentiments entre persones, es poden construir:

  • relacions d’amistat i companyonia de qualitat, que s’allunyen de la soledat i de les relacions de violència;
  • vides plenes de sentit, en què les persones col·laboren per millorar les seues pròpies vides i les dels altres, des de qualsevol àmbit d’acció;
  • recursos personals que prevenen els problemes de salut mental, pel suport, l’acompanyament que suposen i que, a més, permeten actuar quan apareixen estes situacions;
  • aprenentatges que oferixen oportunitats de superació personal, que contribuixen a la millora social de l’entorn.

Si les dades ens preocupen com a professorat, com a familiars o com a ciutadans, hem d’exigir que es comence o es continue la posada en marxa d’accions que continguen tant els fonaments com les conseqüències que desitgem: aprenentatges de màxims; solidaritat entre persones; relacions de qualitat, amistats, companyonia i compromís social. Al cap i a la fi, el sentit de la vida, que ens prevé de les dificultats i que ens apropa a la felicitat, en què el món cobra sentit, per a viure en societat i pel compromís per millorar-la.

[Imatge: Freepik]

By Josep Maria Canal

Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.