Cada 2 de maig, Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, recordem que la violència no pot tindre cabuda a les nostres escoles. El debat educatiu actual posa l’assetjament escolar en primer pla; ens preocupa la violència però, si parlem del problema, també hem de parlar de les solucions. Des de l’evidència científica d’impacte social, el club de valents i valentes violència zero es presenta com una actuació educativa que està transformant els centres educatius en espais segurs i solidaris.

El club de valents i valentes violència zero es basa en cinc pilars fonamentals: 

  1. Fomentar la socialització en models de relacions no violentes
  2. Implementar la tolerància zero a la violència des dels zero anys
  3. Crear espais segurs de diàleg igualitari
  4. Impulsar el lideratge de l’alumnat per a la prevenció entre iguals
  5. Formar al professorat i a tota la comunitat educativa en evidències científiques d’impacte social sobre prevenció de la violència.

Els resultats obtinguts en diferents centres educatius són contundents: 

  • Es visibilitza la violència que abans quedava silenciada.
  • Es creen entorns de respecte i solidaritat.
  • Disminuïx l’atractiu social de la violència entre iguals.
  • Huit de cada nou docents assenyalen que, gràcies al club de valents i valentes violència zero, l’alumnat es posiciona més activament contra l’assetjament, protegint les víctimes i trencant el silenci.

Hi ha una sèrie d’accions que afavorixen i reforcen l’impacte del club de valents en la comunitat educativa:

  1. Construir xarxes de suport entre alumnat:  l’alumnat no sols rebutja la violència, sinó que aprén a construir xarxes de suport, generant aliances entre companys per a protegir, trencant els vincles de silenci amb els agressors i identificant millor la violència aïlladora. Això aconseguix crear contextos segurs per a denunciar la violència i reforça el benestar emocional i social de tot l’alumnat.
  2. Organitzar espais de diàleg i visibilització: s’organitzen espais de diàleg, com ara tertúlies científiques dialògiques, assemblees, campanyes de formació i sensibilització en el centre (no sols per a alumnat, sinó també per a professorat i altre personal del centre, famílies…), contribuint a una socialització lliure de violència.
  3. Promoure la participació comunitària: l’èxit del club de valents també residix en el seu enfocament de participació comunitària. Les famílies reben formació basada en evidències sobre com actuar enfront de la violència, augmentant la seua capacitat de protecció.
  4. Fomentar el posicionament clar del professorat: el paper del professorat és fonamental. El seu posicionament clar i valent enfront de la violència anima a l’alumnat a actuar amb valentia i solidaritat. D’esta manera, s’aconseguix reduir la por a les represàlies i es facilita que cada persona trobe suport si patix o és testimoni d’una situació d’assetjament.
  5. Garantir condicions organitzatives òptimes i compromís de la política de centre: propiciar unes condicions organitzatives òptimes, orientades a la implementació d’actuacions com ara xarrades basades en evidències, tallers, reunions, jornades o tertúlies que permeten el desenrotllament del club de valents. Quan la política del centre aposta per una cultura de violència zero, es creen entorns més segurs, on és més fàcil previndre i afrontar qualsevol tipus de violència.

Necessitem que les nostres escoles siguen espais de valentia, respecte i solidaritat. El club de valents i valentes violència zero demostra que, amb compromís i formació basada en evidència científica d’impacte social, és possible previndre l’assetjament escolar i construir una comunitat educativa més justa i segura per a tots i totes. Ja hi ha centres que han començat este camí valent. Ara és el moment de continuar sumant. 

[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF
+ posts

Doctora en Educació. Durant 10 anys, pedagoga i orientadora educativa en diversitat de contextos. Actualment, professora de la Universitat de València.

Graduada en Pedagogia per la Universitat de València. Becària de col·laboració al Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació.