Des de la seguretat que ens donen les evidències científiques, posem en pràctica el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes en la nostra escola, i des del convenciment que els diàlegs milloren la convivència, obrim espais i moments per donar veu al nostre alumnat.

Després de molts cursos fent assemblees d’aula i de centre, comencem a trobar resultats: els conflictes disminueixen, l’alumnat es posiciona enfront de la violència i defensa a les víctimes, i comencen a alçar la veu quan acaben primària demanant que l’institut els ajude a seguir sent valents i valentes per frenar la violència donant-los l’oportunitat de tindre espais per parlar de la seua convivència. 

Sempre amb l’expectativa utòpica d’un món lliure de violència, i l’aprenentatge dialògic com a ferramenta, hem passat de la queixa a donar arguments de validesa, de trivialitzar conflictes a definir què és violència, identificar-la i rebutjar-la, a posicionar-se i denunciar als agressors, i a ser valents i valentes recolzant a la víctima.

Les diferents aules fan les seues assemblees setmanals, que a poc a poc han donat lloc a la necessitat d’assemblees diàries més breus per parlar de l’amistat, els conflictes, la solidaritat i la convivència. Una vegada al mes, dos representants de cada aula acudeixen a l’assemblea de representants en la que posem en comú reflexions sobre qüestions que llança la Comissió Mixta de Convivència, d’acord amb les 10 claus de prevenció de la violència. “Què és l’amistat?” “Què és la violència? Què podem fer davant la violència?” “Com gestionem la violència en la nostra aula?”… són alguns dels exemples del que anem treballant.

Aquest curs estem notant en les assemblees que totes les classes parlem el mateix idioma, com diu un alumne de tercer. També concloem que les nostres relacions milloren quan no descuidem els nostres espais de diàleg, diu una altra companya de sisé; i que tots i totes tenim una pinya, un espai, un mussol, una trainera, un club… Amb diferents símbols i espais, però tots els grups ens basem en rebutjar la violència, en parlar els conflictes fins a resoldre’ls, i volem que tots i totes estiguem dins del nostre club, se n’adona un alumne de quart. També ens agrada veure que els més menuts podem comptar amb els majors i aprendre d’ells i elles per ser valents i valentes, i ens ensenyen què és posicionar-se, què es coacció, green dots i moltes coses que són difícils i noves per nosaltres, diuen els alumnes del primer cicle. 

Perquè la millor ferramenta per acabar amb l’assetjament i la violència dins i fora de l’escola és posicionar-se, i perquè per ser bons upstanders necessitem formar-nos amb diàlegs de qualitat, seguirem impulsant, promovent i gaudint de les assemblees, com a eina a mimar i cuidar i com a tret especial de la nostra comunitat d’aprenentatge.

image_pdfPDF
+ posts

Mestra d'infantil i primària