La coherència, element clau per a una educació en pro de la justícia social i la pau
Fa uns dies vaig poder participar d’un debat sobre democràcia i pau amb alumnat de magisteri a través d’una tertúlia dialògica sobre un article científic de Dewey que discutix el rol de l’educació en un món globalitzat. Com era d’esperar, es van crear diàlegs molt profunds i d’alt nivell intel·lectual que no es donen en les classes on no fem tertúlies dialògiques.
Un dels aspectes que vam dialogar va ser si és coherent defendre la pau i la democràcia en el món si en les nostres pròpies vides i les nostres relacions diàries tolerem i exercim violència (de qualsevol tipus). L’alumnat va compartir un exemple que il·lustra molt bé com la falta de coherència impossibilita la transformació social. A les escoles se sol defendre la pau en el món amb accions puntuals com eixir a cantar una cançó eixe dia o fer cartells amb missatges com “no a les guerres”. No obstant això, es va comentar que entre el propi professorat no sempre hi ha bon tracte. Este exemple ens va servir per a reflexionar sobre el paper que juga la coherència en les nostres vides; sobretot quan som docents, ja que l’alumnat, com ja sabem, no aprén el que diem sinó el que fem (Mayes i Cohen, 2002). Esta incoherència pot fer que l’alumnat pense que una cosa és el que es diu i una altra és el que es fa, que queda bé dir que estem en contra de les guerres però que les relacions sense violència (a nivell mundial i en les nostres vides) només són una utopia.
Després de la tertúlia van seguir les converses amb alguns estudiants i comentaven que s’havien sorprés en escoltar altres persones de la classe amb les quals mai abans havien conversat. Es van adonar que tenien similars pensaments i sentiments, cosa que no hagueren imaginat abans de la tertúlia. També es van sorprendre de com es van anar compartint idees molt diferents, fins i tot contraposades, en un ambient de respecte sense enfrontaments. Llavors vaig recordar dos idees arreplegades en Societat Dialògica que aclarixen que és una incoherència dir que estem en contra de les guerres alhora que en les nostres relacions quotidianes normalitzem el maltractament:
«Fins i tot els qui afirmen que no poden fer res per a detindre les guerres entre països són conscients que poden fer molt per a superar la violència en els contextos on desenrotllen la seua vida quotidiana. Són conscients, però sovint no ho fan.»
«De fet, només hi ha dos maneres d’organitzar les relacions humanes: el diàleg o la violència»
Com ens ha passat a moltes persones fins que hem participat en tertúlies dialògiques, portats per prejuís cap a persones o col·lectius que cataloguem com a “diferents” a nosaltres, buscàvem sol diàlegs amb persones dels nostres cercles –que tenen, a priori, idees o pensaments com els nostres– i hem vist com “l’enemic” a aquells que etiquetem com a diferents. No obstant això, com va passar en la tertúlia dialògica de la classe, quan ens escoltem tenint en compte els principis de l’aprenentatge dialògic (Fletxa, 1997), ens adonem que compartim sentiments i idees que ens unixen entre persones diverses i ens permeten veure’ns d’una altra forma. També ens possibilita vivenciar que sí que és possible superar la violència a través del diàleg. Gràcies a això vaig ser més conscient, encara, que estos espais de debat, d’alt nivell científic i humà, ens acosten a esta coherència perquè incorporem en les nostres vides l’enteniment a través del diàleg, també amb persones que tenen idees diferents a les nostres. Esta vivència aconseguix que no sols diguem que desitgem l’enteniment i diàleg entre països perquè no hi haja guerres, sinó que ho busquem en les nostres relacions quotidianes.
Esta busca de coherència (en este cas, en persones que seran futurs docents) és un requisit perquè el professorat ho continue transmetent a les escoles i, així, contribuïm al fet que l’educació siga verdaderament una via de construcció de societats més pacífiques i amb major justícia social.
[Imatge Freepik]
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.