Quan vaig començar a treballar en la universitat en 1986, vaig escoltar comentaris de catedràtics imposant la idea que les dones boniques no eren intel·ligents i les dones intel·ligents no eren atractives; per descomptat, des del model arbitrari dominant del que era ser bonica. Amb freqüència, eixos comentaris eren repetits per companyes dels seus departaments. No per casualitat, els qui més els feien eren els qui assetjaven a estudiants i deien frases com «cal abordar-les abans que perden el seu atractiu en convertir-se en professores». Tampoc per casualitat, les dones que més els feien eren còmplices actives o passives d’eixos assetjaments sexuals o feien elles mateixes assetjaments laborals.
Una valenta feminista va acabar així la lectura de la seua tesi doctoral: «les dones podem ser, si volem, feministes i coquetes». Eixes paraules van sonar com una declaració pública de llibertat enfront del masclisme ancestral que canviava de disfressa “modernitzant-se” però continuava sent el mateix. L’eslògan d’algunes importants trobades va ser «somos guapas, somos listas, somos todas feministas». Aquells comentaris masclistes van anar desapareixent dels discursos públics, recloent-se en els pitjors despatxos i prenent la forma de gelosia cap a les dones que eren més intel·ligents i atractives que ells i elles.
No obstant això, quan moltes d’eixes dones van destacar en el seu suport a les víctimes dels assetjaments, eixa gelosia professional i personal es va multiplicar per la gelosia ètica. Podien acceptar de mala gana que una professora fora intel·ligent i atractiva, però el que ja no podien resistir era que a més fora bona. Eixa unió de veritat, bellesa i bondat que Plató va anomenar desena musa (Safo) trencava tots els esquemes i enfadava als qui eren còmplices dels assetjaments. Però cada vegada hi ha més dones i homes que aclarixen la gelosia ètica que hi ha darrere de la seua agressivitat i creixen construint el present d’una universitat que ja és un poc menys masclista que abans i el futur d’excel·lència científica i humana que la ciutadania mereix.
[Imagen: Freepik]
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.