Les tertúlies literàries dialògiques (TLD) han emergit com una actuació educativa d’èxit amb importants beneficis per a la salut mental. S’ha demostrat que estes reunions, on els participants participen en discussions col·lectives sobre obres literàries clàssiques, milloren les habilitats de mentalització, l’autoreflexió i la regulació emocional. Un estudi recent publicat en BMC Psychology destaca l’impacte positiu de les TLD en individus amb psicosis en un hospital psiquiàtric en el nord d’Espanya, demostrant millores en la seua capacitat per a comprendre’s a si mateixos i als altres, i per a integrar les emocions en les seues experiències personals.
Un dels aspectes més cridaners de les TLD és la seua capacitat per a fomentar la connexió social i l’estimulació cognitiva. Les persones diagnosticades amb psicosis solen tindre una autopercepció fragmentada i una cognició social deteriorada. A través d’interessants debats sobre literatura clàssica, les persones participants desenrotllen empatia, adquirixen coneixement dels seus propis pensaments i emocions i troben noves maneres de relacionar-se amb els altres. La naturalesa estructurada però oberta d’estes trobades crea un espai segur per a un diàleg significatiu, que permet als participants expressar-se lliurement i reflexionar sobre les experiències de vida d’una manera constructiva.
La primera implementació de les TLD en un entorn de salut mental es remunta a l’Escola d’Adults de La Verneda-Sant Martí a Barcelona. La pràctica es va posar en marxa amb finalitats terapèutics quan una participant, després d’un període d’absència, va tornar i va compartir la seua història. Havia estat hospitalitzada en un centre de salut mental i el primer lloc al qual volia tornar era la TLD, emfatitzant el beneficiós que havia sigut per a la seua recuperació. Inspirats per això, en 2016 els professionals van proposar integrar les TLD en els servicis de salut mental del Centre de Salut Mental Fòrum de Barcelona. A partir d’ací, es va dur a terme un projecte europeu per a transferir l’experiència a tota Europa. Existixen altres experiències en este sentit, similars a les ja esmentades en esta revista.
Un element clau per a l’èxit de les TLD residix en la selecció d’obres literàries clàssiques. Un exemple destacat en l’estudi és La metamorfosi de Franz Kafka. El protagonista, Gregor Samsa, patix una transformació dramàtica que l’aïlla de la societat i de la seua pròpia família. Per a les persones amb esquizofrènia, participar en debats sobre les experiències de Gregor va resultar ser especialment significatiu. Podien identificar-se amb la seua sensació d’alienació i utilitzar la narració com una ferramenta per a articular les seues pròpies lluites.
Una de les raons principals de l’èxit de les TLD en contextos de salut mental és l’enfocament col·laboratiu entre acadèmics i professionals de salut mental del centre. Esta col·laboració va garantir que la intervenció tinguera una base científica i al mateix temps s’adaptara a les necessitats dels participants.
A mesura que els servicis de salut mental continuen explorant intervencions innovadores, els grups de suport comunitaris es destaquen com una pràctica convincent i basada en evidència amb la capacitat d’empoderar a les persones a través del diàleg i la literatura clàssica. En involucrar a les persones en debats significatius, estes reunions contribuïxen a millorar l’autoconsciència, la integració social i el benestar emocional.
[Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 5 de febrer de 2025]
[Imatge: Freepik]
Professora de la Universitat de Granada. Membre de la Xarxa MeToo Universitat.
Coordinadora de la comunitat d'aprenentatge de la Verneda-Sant Martí i professora associada de la Univesitat de Barcelona