És molt freqüent que els estudis superiors de música s’abandonen per a prioritzar un altre títol universitari, considerant que tots dos són incompatibles. Sense cap intenció de generalitzar, ja que cal tindre en compte cada cas concret, sí que podem afirmar que hi ha joves que demostren just el contrari. Centrant-me hui en un sol cas, Ane va realitzar amb èxit, fins al final, els seus estudis en el conservatori superior i en un altre títol universitari, amb el qual ha arribat a ser una jove brillant professora universitària que va acabar la seua tesi doctoral havent publicat ja 14 articles científics del màxim nivell.

Família i professorat haurien de tindre en compte que tant este com molts altres casos demostren el contrari del que afirma el típic prejuí o faula de la incompatibilitat. Ane va anar a unes escoles primària i secundària on es considerava que l’esforç era un criteri rebutjable, la disciplina un enfocament autoritari, l’elegància una estètica cursi i a l’assetjament sexual se’l denominava llibertat sexual.

Si només haguera anat a eixes escoles, portaria una moltíssim pitjor vida personal i professional. Va tindre la sort de combinar eixa escolarització amb uns estudis musicals basats en l’esforç, la disciplina, l’elegància i la bellesa. La transferència d’eixos criteris a la seua vida privada va aconseguir que poguera tindre unes relacions personals infinitament millors que les que van tindre la majoria de les seues companyes, incloent-hi millores en la seua salut i el seu atractiu. La seua transferència als estudis de la seua altra titulació universitària li va permetre ser molt brillant, especialment en un entorn on la majoria no havien tingut eixa sort.

[Fotografia de Kipi Kreate]
image_pdfPDF
+ posts

Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.