El lideratge és fonamental en tots els àmbits de la vida, també en el context educatiu. Els líders educatius han de perseguir el desenvolupament integral de tot el seu alumnat, coordinar el funcionament de les escoles i ser inspiració perquè tant el professorat com l’alumnat aconseguisca tot el seu potencial, tenint altes expectatives amb tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa.
Un líder autoritari pren les decisions i dona ordes a la resta de treballadors sobre el que han o no han de fer. Per tant, estos líders també ostenten la responsabilitat màxima del resultat de les seues accions. Les persones que estan per davall no participen de la presa de decisions i, encara que se’ls pot consultar, les seues aportacions no es tenen en compte necessàriament. Este fet té conseqüències devastadores a curt i llarg termini, ja que es genera una falta de motivació i de pèrdua de sentit en la plantilla, i fins i tot poden arribar a provocar la síndrome del treballador cremat, la qual cosa indiscutiblement afecta al centre educatiu en general i a l’alumnat en particular.
Esta manera de liderar tan antiga, però alhora tan d’actualitat, està completament confrontada amb el lideratge dialògic, que…
«…es definix com el procés pel qual es creen, desenrotllen i consoliden les pràctiques de lideratge de tots els membres de la comunitat educativa, incloent-hi el professorat, alumnat, familiars, voluntaris i altres membres de la comunitat educativa» (Padrós & Flecha, 2014)
Esta forma de lideratge empodera al professorat, que promou, a través del diàleg igualitari, que altres lideratges vagen sorgint entre familiars i alumnat. Això es plasma, per exemple, en les comissions mixtes de les comunitats d’aprenentatge, i és d’esta manera com les escoles es van transformant.
La perspectiva del lideratge dialògic coincidix amb la visió de Marshall Ganz (John F. Kennedy School of Government, Harvard), que és considerat un dels principals artífexs de la campanya que va portar a Barak Obama a la presidència dels Estats Units. Ganz definix el lideratge com la capacitat de «facilitar als altres que aconseguisquen els seus propòsits enfront de la incertesa».
Amb esta mena de lideratge, el professorat se sent més il·lusionat, més capaç i més valuós. Hi ha una creació de sentit que es plasma en un sentiment de pertinença cap al projecte educatiu. Els familiars també se saben importants per al projecte i, com les idees de tots i totes són valorades, les millores que abans semblaven inassolibles comencen a materialitzar-se. Els somnis es fan cada vegada més reals i assolibles.
Des de la meua experiència personal, el lideratge dialògic ha sigut un motor de creixement. M’ha permés participar en congressos, escriure i enfrontar reptes intel·lectuals que abans considerava inassolibles. Tot això gràcies a líders que, a través del diàleg i la ciència, em van ajudar a creure que, amb esforç, ciència i il·lusió, els somnis poden fer-se realitat.
[Imagen: Freepik]
Professora en educació secundària