El lideratge dialògic ha sorgit com un model essencial de lideratge educatiu per a contribuir a l’èxit acadèmic de tot l’alumnat, incloent-hi claus per a la reducció de l’absentisme escolar. Es tracta d’un enfocament emergent que conceptualitza el paper de tots els membres de la comunitat educativa (professorat, estudiants, famílies…) involucrant-los en pràctiques de lideratge a mesura que participen en un diàleg igualitari i es caracteritza per valors arrelats en la justícia social.

A través d’una revisió sistemàtica, l’article A systematic Review of the role of dialogic leadership: Characterization and impacts, publicat en la revista científica ‘Educational Research Review’, revisa els impactes del lideratge dialògic, consolida les seues característiques definitòries i contextualitza este enfocament dins de la investigació sobre lideratge educatiu. Utilitzant el model PRISMA com a guia, es va desenrotllar una anàlisi temàtica inductiva de 27 articles que van complir amb els criteris d’inclusió: alineació temàtica de rellevància amb les característiques del lideratge dialògic o el seu impacte, publicacions de revistes revisades ​​per parells, implementació de la pràctica de lideratge dialògic en sectors diversos, especialment en l’educació primària, secundària i universitària i, finalment, publicats en un període comprés entre els anys 2000 i 2023.

Entre les principals característiques definitòries del lideratge dialògic que emergixen en l’estudi, es troben l’igualitarisme entre totes les persones participants, la diversitat i inclusió des d’una cosmovisió intercultural, l’enfocament democràtic en tots els processos de capacitat d’acció i participació, l’orientació cap a la justícia social i la llibertat i un ambient organitzatiu clar amb reunions periòdiques impregnat per una cultura de resolució de problemes. Així mateix, entre les qualitats de les persones que duen a terme el lideratge dialògic, destaquen la flexibilitat, l’amabilitat, la humilitat, el reconeixement, la transparència, la confiança que generen o la percepció de ser referents i models per a seguir per la seua coherència personal i professional. Això genera impactes a nivell individual en la millora del benestar i la qualitat de vida i en la confiança en el propi poder d’acció de les persones involucrades; i, a nivell institucional, els resultats evidencien millores dels resultats acadèmics, una major productivitat, major cohesió social i un potencial significatiu per a la transformació social.

Este estudi aporta implicacions pràctiques per als i les professionals de l’educació, centrant-se en el que podem fer per a generar pràctiques de lideratge dialògic que permeten un enfocament més inclusiu, participatiu i transformador a les escoles i altres organitzacions educatives. Les característiques definitòries del lideratge dialògic poden inspirar desenrotllaments en les pràctiques de lideratge que involucren a diversos membres de les comunitats educatives. Al mateix temps, les qualitats definides que caracteritzen a les persones que exercixen lideratges dialògics poden inspirar accions concretes i canvis en les pràctiques de lideratge que les escoles i els i les docents poden implementar.

[Este article es va publicar per primera vegada en DF Diario Feminista el 23 de juliol de 2024]
[Imatge: Freepik
image_pdfPDF

By Marifa Salceda

Dra. en Sociologia i professora del Departament d'Educació de la Universitat de Cantàbria