Va ser una carrera molt infravalorada fins a arribar el segle XXI. En els anys 60, en la primària i secundària em deien Pitagorín. El professorat em treia a la pissarra a explicar les fórmules o els problemes que no havia aconseguit que entenguera gran part de la classe perquè li’ls explicara d’una altra manera. Qui acabava d’aprendre alguna cosa, com en eixe moment em passava a mi, tenia més facilitat per a saber què és el que no entenien els meus companys i explicar-ho de manera que sí que ho comprengueren. Jo tenia molt clar que volia estudiar matemàtiques (en realitat, allò que es denominava ciències exactes, que incloïa també altres estudis com els de física, que després es van independitzar). Tothom em deia que, tenint tant de nivell en ciències, no perdera el temps dedicant-me a les matemàtiques, sinó que estudiara una cosa més important i útil, com ara enginyeria de camins o economia de l’empresa.
Per descomptat, el meu no va ser ni molt menys un únic cas sinó una situació molt generalitzada que va arribar fins a finals del segle XX. En començar el nou mil·lenni, van anar apareixent anàlisis cada vegada més clarificadores de les grans aportacions que feien les matemàtiques en els més diversos camps com, per exemple, el desenrotllament dels incendis dels boscos, l’extensió de les cadenes de supermercats o el creixement dels tumors cancerígens. A més, també es va anar fent cada vegada més evident que el raonament que generen les matemàtiques aporta capacitats per a l’excel·lent acompliment d’activitats que no tenen relació directa amb elles.
Com es pot comprovar en les notes de tall de la selectivitat, fa vint-i-cinc anys eren de les més baixes i ara són de les més altes. La quantitat i qualitat d’ocupacions no para de pujar. No obstant això, a Àsia han avançat en este aspecte molt més ràpidament que a Europa. És molt important que el professorat de totes les assignatures i les famílies contribuïm a una valoració positiva de l’aprenentatge de les matemàtiques per part de tot l’alumnat. Una de les aportacions que podem fer és no fomentar la faula que són difícils o avorrides; només ho són si s’expliquen malament. Tinc moltíssima i molt diversa experiència de l’enorme satisfacció que provoca a la infància i a les persones adultes entendre un concepte de matemàtiques o un problema que sempre van pensar que mai aconseguirien comprendre. Els qui diuen que tenen dificultats per a les matemàtiques tenen en realitat una immensitat de potencial satisfacció si troben la interacció amb les persones amb les quals sí que poden aconseguir-ho.
