S’atribuïx a Zapata la frase: «La terra és per a qui la treballa». Eixa frase no qüestionava l’evident realitat que perquè una terra done fruits cal cultivar-la, el que qüestionava és la propietat d’eixos fruits. No obstant això, he anat descobrint que els referents intel·lectuals que usen la majoria del professorat i els mitjans qüestionen fins i tot la primera evidència, tracten de fer-nos creure que les terres que no es treballen donen més i millors fruits. En altres paraules, es dediquen a parlar i escriure d’allò que no han llegit, perjudicant així molt seriosament a la societat i al propi prestigi intel·lectual.
Vaig ser víctima d’eixa manipulació mentres feia la secundària i el grau, però després he tingut la sort de conéixer algunes de les principals universitats i alguns dels millors autors i autores del món i he descobert l’engany. A més, ja fent el màster vaig tindre l’oportunitat de començar a participar en una tertúlia intel·lectual dialògica basada en llegir els millors llibres i dialogar-los, esmentant la pàgina de la qual es parla i evitant així l’habitual “bla, bla, bla”.
Un dels principals autors del món, en participar en una de les sessions d’eixa tertúlia, va exclamar «on està el miracle?» en vore el nivell que tenien els seus participants que, com va dir, era moltíssim més elevat que el que havia vist en qualsevol altra part del món. La resposta va ser senzilla: el nivell intel·lectual per a qui ho treballa. No hi ha miracle, és tan senzill com dialogar i llegir sobre els millors llibres. Si es fa, s’aconseguix el màxim nivell intel·lectual mundial. No ho determina ni la classe social, ni el nivell socioeconòmic, ni el gènere, ni la cultura; el determina llegir o no llegir, dialogar o no dialogar.
La cultura i la societat avançarien moltíssim si tot o la majoria del professorat abandonara com a referents als qui practiquen el “bla, bla, bla” i llegiren el que escriuen els qui són realment intel·lectuals.
