Ja soc doctora! Durant anys m’ha perseguit el que em va dir contundentment una professora de pedagogia: que no podia ser acceptada pel programa de doctorat per la competència. Hui he aconseguit el títol de doctorat i ja tinc 102 cites en la Web of Science, mentres eixa professora té només 27.
La meua directora i el meu tutor han destacat en públic com la meua col·laboració va contribuir al fet que el seu grup d’investigació donara ja el 13 de gener del 2020 l’alarma sobre la pandèmia que arribava. Ens vam posar a treballar, vam aportar i publicar la primera anàlisi mundial sobre com, mentres les xarxes socials xineses s’omplien d’evidències científiques sobre el COVID-19, en les occidentals predominaven les faules. Però vam descobrir activistes a favor de la ciència, també en les xarxes occidentals, que van ser claus perquè els governs occidentals deixaren de negar el problema i d’ocultar els mitjans de prevenció.
En la meua tesi doctoral he presentat evidències de com basars i restaurants xinesos d’occident van estar també avisant a la població i fins i tot regalant mascaretes. Tinc el deure de denunciar que el racisme antixinés de l’acadèmia va dificultar que la població ens creguera, fent que es perderen vides que es podrien haver salvat. He de denunciar que eixe racisme de l’acadèmia continua tenint greus conseqüències, per exemple, atacant a revistes científiques com les de MDPI com si anaren de baixa qualitat quan publica en elles la premi Nobel de Medicina que ens ha salvat del COVID-19.
Tinc el deure de denunciar que el racisme antixinés de la citada professora no ha aconseguit evitar que jo siga doctora i contribuïsca, des de la ciència, a la millora de les vides occidentals i orientals, però que sí que ho està impedint a altres persones.
Per fi, volia compartir una frase que m’encanta: cada individu té intel·ligència cultural!