Mateo Domenech, alumne de quart d’ESO de l’institut d’educació secundària Alfonso II d’Oviedo, ha sigut declarat campió de l’olimpíada matemàtica d’Espanya en la modalitat individual i en la modalitat d’equips.
Segons Corominas, “educar” ve del llatí ex ducere, traure fora, i, siguem sincers, amb Mateo, la cosa consistix bàsicament en això, en, a través del diàleg, les interaccions socials de la màxima qualitat i l’exposició a les millors obres de la humanitat, anar traient fora tot el talent i tota la bondat que té dins.
L’experiència dels seus pares és eloqüent:
«Mateo va arribar a l’IES Alfons II per a cursar primer d’ESO al setembre de 2020. L’elecció d’este institut va sorprendre el professorat del col·legi. Fins i tot ens va cridar l’orientadora perquè li explicàrem eixa elecció, ja que no era l’institut més indicat per a un xiquet tan llest com era ell. Era un institut amb molt d’immigrant. Això ens van dir.»
Mateo creia tindre clar que tenia poc en comú amb els seus companys de classe, als quals el que més els agradava havia de ser el futbol i pegar-se. L’Alfonso comptava amb un grup d’alemany, i això li feia pensar que l’alumnat que triava una matèria així havia de tindre inquietuds més semblants a les seues.
«Mateo era un xiquet molt intel·ligent. D’això no teníem dubte. Però arrossegava un problema d’habilitats socials des de ben xicotet que, com a pares, no podíem deixar a un costat. Sempre hem lluitat per la seua integració plena. Perquè de res ens servia que sabera fer coses increïbles de matemàtiques si després no era capaç de tindre amics de la seua edat i acabava sempre relacionant-se amb adults.»
Mateo no necessitava una associació d’altes capacitats per a estar entre iguals, com ens deien. No necessitava que li recordaren a tota hora que era molt intel·ligent. Necessitava relacionar-se amb els altres en un entorn sa.
«No podem estar més contents de l’elecció de centre. Les actuacions educatives d’èxit que es desenvolupen en l’Alfons II li han permés a Mateo millorar en moltes coses. Ha aprés a escoltar i a ser escoltat, ha guanyat en flexibilitat, ha aprés a treballar en grup…»
«El seu pare i jo hem col·laborat en grups interactius, en les tertúlies literàries del centre amb La Regenta (en les quals també participava Mateo) i a la biblioteca tutoritzada. I, ara que nosaltres ens hem retirat un poc d’això per motius de treball, no podem estar més orgullosos que siga ell qui ha pres el relleu i acudix una vesprada a la setmana a ajudar amb matemàtiques als qui tenen dificultats.»
Els qui li hem donat classe recordem en primer de l’ESO, nouvingut, la seua impaciència per a respectar el torn de paraula, assegurant “és que jo soc així”, i com els seus companys i companyes acceptaven sense més: “sí, profe, és que Mateo és així”. I, no obstant això, ja en la tercera tertúlia dialògica, començàvem a vore la seua transformació en vore’l amb la mà alçada 5 minuts, esperant i pensant el que anava a dir mentres escoltava companys i companyes.
Des de primer d’ESO ha participat en grups interactius en llengua, matemàtiques, història, biologia… Tertúlies literàries dialògiques i científiques i, este últim curs, en eixe voluntariat on Mateo brilla en tendresa, paciència, afecte i humanitat mentres explica als seus companys les impossibles matemàtiques o eixes altres assignatures que a vegades es torcen. És meravellós veure’l marxar acompanyat d’eixos alumnes dels quals aquella orientadora dubtava, feliç, preparat per a la pachanguita futbolera setmanal de la qual gaudix després del seu voluntariat. Sí, amb els mateixos alumnes dels quals li transmetien que anaven a ser uns “rufians” i que ara no sols li han demostrat que ells també tenen interés a formar-se, sinó que li han ajudat a mirar les matemàtiques de noves formes, a gaudir un esport d’equip tan guai com el futbol i li han descobert que sí, que ser bo en mates no està renyit amb ser bona gent i “tindre carisma”. Ací està l’evidència, en el nostre Mateo.
