En un podcast de la Harvard Graduate School of Education, la investigadora Pamela Mason, especialitzada en pedagogia de la literatura per la universitat de Harvard, ens dona una guia molt útil sobre l’aprenentatge de la lectoescriptura i com fer de la lectura un hàbit per als xiquets i xiquetes que perdure tota la vida.
Mason ens recorda que la lectoescriptura comprén uns codis i precisa de consciència fonològica, unió de símbols i sons que formen paraules, les quals formen frases que formen paràgrafs i estos últims formen els textos. Però el que motiva als xiquets i xiquetes a aprendre eixe codi és vore com les persones del seu entorn lligen, gaudixen, ho compartixen, riuen… i extrauen significat i sentit d’eixos símbols que semblen “gargots”.
En el podcast se centren especialment en la importància de quatre màximes:
- L’exposició primerenca, acostar-los la lectura llegint-los des dels zero anys.
- Que ens vegen a nosaltres llegir, gaudir, emocionar-nos i compartir el que llegim; ser exemple.
- Parlar amb ells i elles sobre la lectura, generar preguntes reflexives.
- Gaudir, jugar amb les paraules, experimentar, rimar, etc.
En gaudir amb una activitat, esta tendix a repetir-se, i això comporta millores que al seu torn conduïxen a practicar amb més freqüència esta activitat. El gust per la lectura es crea amb la pràctica, generant eixe “cercle virtuós” que explicaven en una altra guia des d’este mateix centre d’Harvard. Remarquen ací que aprendre a llegir i l’acte de llegir pot ser divertit.
Un element a tindre en compte, i que hem de garantir a l’escola, és el benefici d’acostar-los a textos amb una certa dificultat, donant-los suport i ajudant-los a avançar de nivell en eixe progrés gradual. Potser, en la llar i altres espais en els quals trien lliurement, preferisquen una lectura més relaxada. A vegades els pot abellir llegir una cosa més senzilla i simplement entretinguda. Oferir varietat de textos està bé, sempre que també els facilitem l’accés a lectures de qualitat, més complexes, que els estimulen. L’exposició a una dificultat de textos que supose reptes i esforç és necessària i necessita pràctica freqüent.
Un altre consell que esmenta l’entrevistada, més enfocat a les famílies, és permetre als xiquets i xiquetes no acabar un llibre que hagen triat. A vegades l’elecció no els convenç i els crida més l’atenció un altre títol. Potser no és el moment ideal per a eixe llibre. No passa res; potser en una altra ocasió i moment de les seues vides el tornen a obrir per a gaudir-lo fins al final. En cas que comencen llibres amb freqüència i no acaben cap, aleshores sí que podem plantejar-nos com ajudar-los a trobar lectures que els agraden. Al principi és fàcil que la xiqueta o xiquet no conega els seus gustos i preferències en la lectura, per això és important oferir-los una gran varietat de literatura.
Mason ens explica que és important, com a familiars i professorat, practicar el diàleg sobre el que les xiquetes i xiquets lligen, motivar-los amb preguntes que desperten la seua reflexió i requerisquen argument: quin personatge és el teu favorit? Per què? És bo? T’agradaria tindre’l com a amic, o t’allunyaries d’algú així? Què faries tu en el seu lloc? Estos mateixos diàlegs, reflexions i preguntes que es formulen tindran encara més impacte si es realitza tant a casa com a l’escola. Si a casa motivem també estes preguntes, voran que allò que se’ls demana a l’escola també s’usa fora en el seu dia a dia i això dona sentit a eixe acte.
Ser exemple de lectors i lectores entusiastes, que ens vegen gaudir i compartir lectura, oferir varietat literària i de qualitat, parlar i dialogar sobre el que es llig, reflexionant, preguntant i compartint impressions… Tots estos aspectes i consells que s’han comentat en el podcast són elements que podem trobar units en les tertúlies literàries dialògiques, que podem realitzar a les nostres aules. En estes tertúlies s’arreplega una amplíssima varietat de textos de la millor qualitat, es debat, s’indaga, es dialoga, es pregunta, es qüestiona, es reflexiona, s’argumenta, es gaudix i es compartix amb ajuda i diversitat d’interaccions.
Quasi al final de l’entrevista, Pamela Mason torna a esmentar la segona premissa de l’inici i ens planteja una pregunta als qui volem ensenyar a llegir i fomentar el gust i hàbit de la lectura en els xiquets i xiquetes: quan ens veuen a nosaltres i nosaltres llegir i gaudir de la lectura?
[Imatge: Freepik]
Mestre d'educació primària i especialista d'anglés
